Category Archives: Rutes

Badalona – Turó de l’Home des de Cerdanyola

El grup de btters de Badalona organitzen anualment una sortida des de Badalona fins el Turó de l’Home (1.707 mts), 104 quilòmetres i uns 3.400 mts de desnivell. Els amics de Montalbaigrup em van convidar i ja des d’abril passat em vaig apuntar juntament amb alguns d’ells i alguns pares de l’Escala Dei (el David, l’Òscar, el Jordi Serrano i el Dani).
La data prevista era el dissabte 18 de setembre. El divendres anterior va caure molta aigua a tot Catalunya, els ruixats van ser generosos i, en alguns moments forts, molt forts. La cosa tampoc no pintava gaire bé pel dissabte i la sortida va estar a punt de ser anul·lada. Només cal veure el moviment al fòrum de bttbadalona a les 5.30 hores de la matinada el mateix dia.
De tots el que érem de Cerdanyola només vam decidir-no el David i jo.
Em vaig llevar a les 5.45 h, vaig esmorzar tranquilament, vaig revisar de nou tot el que duia i, encara de nit, vaig anar a casa del David. Eren les 6.45 hores quan sortírem cap a la Vallensana. Dalt ens trobem amb dos nois que pugen des de Montcada i Reixac i s’esperen. Després descobreixo que un d’ells és el Debonair, del bloc zigazaga, el qual he consultat a vegades per veure les rutes que fan, i l’altre el Velo. Ens expliquen que dels més de 70 que s’havien apuntat seran poc més de 30 els que surten de Badalona i amb cert retard per la indecisió de sortir o no sortir.
Pugem cap el dipòsit (Coscollada de l’Amigó) fins a la roca que porta camí cap a la Conreria.
Debonair em va fer aquesta foto
Allà els dos de Montcada s’esperen a la resta, però nosaltres anem cap al Seminari de la Conreria a esperar-los. Al poc arriba els de Montalbaigrup (José Luís, Xavi Serrano, Xavi “Lapierre”, Javier i José Manuel) amb els nostres dorsals. Per cert, molt macos i ben parits.

Poc a poc la resta de gent arriba i enfilem camí cap a 9 pins,

Pugem cap a 9pins (foto del blog zigazaga.org)

Alella Park, mirador de Sant Mateu, roca d’en Toni i ermita de Sant Bartomeu de Cabanyes (Òrrius) on fem la primera aturada.

Sant Bartomeu de Cabanyes

Continuem i al poc es fan diversos grups al seguir diferents rutes. Un que tira per aquí, un altre que per allà porta al mateix lloc… Tiro amb el Xavi Serrano i el José Luis en un petit grup. Tot i estar connectats amb walkis no sabem on queda la resta de gent, així que tirem cap a Can Bordoi (Llinars del Vallès) per reagrupar. Som el primer grup que arriba i ens toca esperar una bona estona. Va arribant gent però encara falta un petit grup, en el que van el David i Xavi Lapierre, que equivocadament ha baixat fins a la carretera de la Roca i faran uns 8 quilòmetres de més. Tirem cap el Santuari del Corredor (Dosrius) en una pujada progressiva i començo a notar que em costa agafar un ritme bo, començo bé però al final arribo cansat i sense cadència.
Al santuari paradeta, entrepà, coca-cola, cafè, fotos de grup i sant tornem-hi que no ha estat res.
Per pistes al costat de l’autopista anem tirant i fem un nou reagrupament abans de creuar la carretera i enfilar, per Santa Maria de Palautordera, camí cap a Mosqueroles. Al poc les circumstàncies ens obliguen de nou a fer una parada: a causa de les pluges, un rierol baixa fort i ens impedeix de seguir. Hem de descalçar-nos i mullar-nos una mica. Seguim fins a Mosqueroles i, en aquell moment, em trobo força bé. Sembla com si el menjar al santuari del Corredor m’hagi posat les piles. Però a Mosqueroles toca un altre parada. La veritat és que em fot fer aturades llargues, em refredo i perdo pedalada. Però si vas en grup, vas en grup i si no coneixes el camí, ni tens gps, t’hi fots fulles. Així doncs, que menjo i m’hidrato.
Comença la pujada, al poc veig que la cosa serà llarga, que les rodes s’enganxen en el fang i que allò serà dur, i tant que ho és!. Agafo el meu ritme i m’oblido de tota la resta. El David va uns metres més endavant. Per sort anem amb una gent que es coneix el camí i ens anem cantant els girs (esquerra!! dreta!!!) quan hi havia un encreuament. Fem un petit grup amb el noi que venia de Montcada junt amb en Debonair (Velo descobreixo que es diu), el Ricard (al seu blog explica la sortida amb fotos, molt interessant i recomanable) i el Diesel (bé, els seus noms els he descobert després, al llegir avui el foro de bttbadalona). També durant un temps va estar amb nosaltres el Pantani, crec, però no recordo quan o va tirar endavant o es va quedar.
Durant la pujada cau una mica, poca cosa, d’aigua, fa presència la boira, fa fred… El cas és que anem a ritme fins l’Estany d’en Viada. Allà s’aturen en Ricard i el Velo. M’aturo també per treure’m l’impermeable que em fa suar massa. Pensava que el David també hi seria però no, ha tirat endavant. La boira, que no em deixa veure més enllà de 100 mts, m’impedeix de veure’l i d’intentar seguir-lo. Com no sé quan resta fins a la carretera; vist com de revirada que ha estat fins ara la pista i sort els nois que coneixien el camí que sóc allà i no perdut; doncs aprofito per fer una petit aturada, menjar i pujar amb ells.
Comencem de nou i torno a quedar-me enrere. Per sort al poc arribo a la carretera on trobo al Velo que no continua i m’indica que a pocs metres surt la desviació cap al Turó. Només em resten 6 quilòmetres de pujada.
Durant la jornada tots amb els que he parlat m’han dit que és una pujada molt dura… i, sí que n’és, de dura, però em van semblar molt més durs els anteriors 7 quilòmetres de pista que no pas allò. Sí, les rampes tenen més desnivell, portes 80 quilòmetres a les cames, però pots ciclar sense tenir la sensació que la bici pesa 20 quilos pel fang. Cert, que tampoc no és que hi hagués tant de fang que t’impedís de pedalar, però feia més feixuga la pujada. Ha estat el pitjor tram de de tots, uns quilòmetres que se m’han fet avorrits, pesats, interminables… El cap sempre l’he tingut fred, en cap moment he defallit mentalment, sempre he tingut clar que l’acabaria, ni se m’ha passat pel cas deixar-ho estar, ni penedir-me de ser allà, però les cames no m’han acompanyat tan bé com voldria en aquell tram de pista entre Mosqueroles i aquella carretera.
Estic sol i vaig fent entre la boira; és impossible veure més de 20 mts més enllà. Cap allà el quilòmetre 5 començo a trobar un primer grup que baixa i així, poc a poc, va baixant gent. Quan passo el pàrquing i entro en els 2 darrers quilòmetres baixen el Xavi Serrano, Xavi Lapierre i José Luis. Al poc, quan ja quasi em queda menys d’un quilòmetre baixa el David. Quedem al mirador. Els últims metres són més senzills, però bufa un vent terrible. A la fi arribo. Dalt em trobo amb en Debonair, ens saludem i em fa un parell de fotos amb el meu mòbil.

No hi ha temps per gaire allà dalt, fot fred (10 graus marca), però la sensació tèrmica deu ser d’uns 2 o 3 graus amb aquell vent. Baixo a tota hòstia i agafo el David. Hi ha la possibilitat de baixar per pistes fins a Sant Celoni, però com m’espera la Marian per dur-nos fins a Cerdanyola, preferim baixar per la carretera.
Baixem ràpid, se’m congelen les cames, tremolo, a trams anem a més de 55 qm/h. en una baixada molt divertida. Finalment, després de 12 hores d’haver sortit de casa del David i de 115 quilòmetres, arribem a Sant Celoni, final de la sortida.
La veritat és que m’ho he passat molt bé, he patit, he rigut… però em quedo amb una gran sensació i la satisfacció d’haver-ho fet, no tan bé com pensava, però correcte.
Finalment donar les gràcies al David, als de Montalbaigrup (José Luís, Xavi Serrano, Xavi “Lapierre”, Javier i José Manuel), als abans esmentats (Ricard, Velo, Diesel, Pantani i Debonair) per haver-me acompanyat i indicar-me en aquell tram tan “pestós” de Mosqueroles i a tota la resta de gent de Bttbadalona i d’altres que van patir i fruir d’una sortida èpica i bonica.
Al fòrum de bttbadalona més i millors cròniques i, sobretot, fotos!!!
Salut i pedals!

(Edit: la 1ª i la 3ª foto les va fer i són de debonair de zigazaga.org, la 4ª és d’en Xavi Serrano, de Montalbaigrup, les altres les vaig fer amb el mòbil)

Anuncis

Puigmal amb en Jaume

Després de les vacances d’estiu, un cop fetes les sortides de Btt (Pirines Epic Trail) i muntanya (Estanys amagats), aquest setembre vam sortir amb el Jaume a fer el Puigmal (2.910 mts).
Sortim dissabte migdia i fem nit a l’alberg Pere Figuera de Planoles. L’endemà sortim cap a Queralbs i pugem en cotxe per la pista fins Fontalba (2.074 mts).
Arribem i tot és ple de cotxes, el resultat de ser el primer cap de setmana de setembre i que encara fa caloreta.
Afrontem els poc més de 800 mts de desnivell que ens queden amb ganes, però al poc el Jaume vol aprofitar-se que duc la motxilla porta-nens per a què el dugui.

L’hem d’entretenir amb cançons, histories…

Ràpidament arribem al Cim de la Dou (2.457 mts). Allà fem una aturada curta. Com està cansat, li comento que el duré a la motxilla un cop arribem al cim del Borrut (2.663 mts) i abans d’encetar la pujada en ziga-zaga que porta fins el replà previ al cim.

Allà veiem al barranc que ens queda a l’oest un munt d’isards que corren, imaginem que espantats per un parell de parapents que en aquell moment sobrevolen la zona. Potser pensen que són enormes voltors.

A mig camí ens aturem a muntar una fita i així descansem una mica més abans de les darreres rampes, les més dures.

Finalment arribem a peus de la pujada accentuada i el carrego a sobre.

Són poc més de 15 quilos, però els 200 mts de desnivell em fan suar de valent. Un cop som dalt el replà, el portal dels Mugrons, he llegit que l’anomenen a diversos blogs (?). Deixo que faci els darrers metres caminant. I s’ho pren seriosament, tant que va el primer i no vol que l’avancem, s’enfada!

Dalt el dia és fenomenal, per primer cop dels 3 cops que he pujat no hi ha boira o núvols amenaçadors. Fem les fots de rigor.

La gent se sorprèn que el Jaume, tan petit, sigui dalt i un grup es fa una foto amb ell.
Fem un entrepà i tirem cap avall. Poc a poc pugen els núvols i ho tapen tot. Però tal com pugen, marxen.

La baixada és més senzilla, però al final el Jaume ja està cansat. Són massa hores i s’avorreix.

Poc a poc arribem de nou al cotxe. En unes 5 hores hem pujat i baixat del Puigmal, el pic més alt que fins ara hem fet amb el Jaume.
Salut!

Pirinés Epic Trail: 15 i 16 de juliol

Dijous 15 de juliol, sortim des de Cerdanyola del Vallès el Juanma i jo cap allà les 16.30 hores. A la benzinera de l’A.2 del Bruc ens esperen el Gaspar, el Patxi i el Javi “Lapierre”. A poc a poc arribem a Pont de Suert tot just una mica abans de les 8 del vespre que és quan tanquen. Allà hi eren en Gilles i la seva dona.
El Pere d’Aramonbike ens explica la ruta i ens dóna el road book, el xip per fitxar els controls i una bossa amb detalls dels patrocinadors.
Anem a l’Hostal Canigó i agafem habitacions. L’hostal no és res de l’altre món, però la noia que ens atén s’ofereix molt amablement a fer-nos l’esmorzar a les 6.30 del matí per no passar calor. Ella també va en bicicleta i diu que aquell migdia feia una calor insuportable.
Cerquem restaurants per sopar i finalment ens decidim per “Las Cumbres”, bona elecció perquè el sopar val molt la pena.
Cap allà les 9 passades arriba la resta: José Luis, Javi López, Jordi i Joan.
Després del bon sopar enfilem cap a l’Hostal a fer nit. Ja ens havia avisat la noia de l’hotel, a quarts de cinc de la matinada el soroll dels camions ens desperta de tant en quant. Passen a tota màquina, és urgent una variant perquè no passin pel mig del poble, desconec els accidents que ha pogut haver-hi però segur que no han estat pocs.
Divendres 16 ens llevem a l’hora fixada. Esmorzem força bé i ens anem preparant. Costa moure tanta gent, així doncs que fins les 8 passades no sortim, després de passar per la botiga d’Aramonbike a fitxar el primer control tot just quan arriba el Pere per obrir la botigueta.

Només sortir de Pont de Suert pugem primer per una pista en bon estat que després es va espatllant. Arribem al despoblat de Gabarret i continuem pujant cap a Bonansa. En aquest tram el Javi López punxa la primera de les 5 rodes que haurà de canviar en el dia.
A Bonansa primer control i pugem per la carretera fins el port de Bonansa (1.380 mts). Ràpida baixada per asfalt fins un trencall que ens du per unes rampes també en camí asfaltat fins prop del poble d’Espés de Baix. Ara comença lo bo. La pujada del Coll de Selbaplana (1.560 mts) és dura no només pel desnivell (300 mts en 5 quilòmetres), sinó també per la quantitat de pedres del recorregut. Dalt de tot fem una petita parada i reagrupem.
Baixada ràpida i fàcil fins a Gabàs sinó fos per la punxada del Javi. Serà la tònica d’avui.
A l’arribar a Gabàs (1.286 mts) els que anàvem primer no ens hi fixem bé i comencem a baixar per la pista quan no hauríem d’haver arribat al poble, sinó girar un pèl abans. Toca tornar a pujar allò que tan ràpidament havíem baixat.
En aquest punt tot és baixada, en alguns moments per llocs molt pedregosos i amb fort desnivell, fins el poble de Seira (quilòmetre 44 i 880 mts d’altitud).
A l’Hostal Ventamillo hi ha el control número 2 i aprofitem per dinar. Ho tenen força bé organitzat i el menú del ciclista és prou bo, si bé jo menjo amanida i lasanya.
A la vista dels problemes a la roda del Javi, Gaspar li havia comprat vàries càmeres, així com una coberta nova. Res a fer, al poc de sortir torna a punxar i poc més enllà trenca la cadena.
Per sort després de dinar es fan uns 10 quilòmetres per la N.260, si bé hi ha revolts perillosos per la quantitat de cotxes que hi circulen i la velocitat en la que ho fan.
Deixem la carretera principal (715 mts) i per una secundària comencem a pujar cap a Senz (920 mts), primer, i després cap a Viu de Foradada (997 mts). La calor és infernal, el que fa que la pujada sigui llastimosa. Les rampes no són excessivament dures, però la calor sí. A Senz fem parada per reagrupar i refrescar-nos a una font. Igualment ho fem a Viu on un vellet ens informa que toca un tros dur, però a l’ombra.
No s’equivoca, la pujada al Coll de Cullivert (1.456 mts) és dur, molt dur (6 quilòmetres i uns 500 mts de desnivell) i tot dins un bosc preciós que ens procura ombra.
Cadascú fa la pujada com pot. Jo he de baixar un parell de vegades de la bici, una perquè una pujada se’m fa impossible i l’altre aprofito una recta, potser la única, per hidratar-me i menjar tranquil i no sobre la bici. Camino i al poc m’agafa el Jordi. Quan acabo de “berenar” em trobo davant d’una rampa curta però amb fort desnivell. Me la miro i prefereixo fer-la caminant. Un cop dalt, pujo a la bicicleta i fins el final del coll on s’esperen el Javi, José Luis, Gilles i Patxi. El reagrupament es fa més llarg. Comença a ser tard i encara resten uns 23 quilòmetres fins el final d’etapa.
Per una pista baixem, a trams molt macos i amb increïbles vistes, tot i que també alguna pujadeta ens torna a la realitat i ens fa suar de valent.
Poc abans d’arribar hi ha una desviació per un corriol pedregós que ens obliga a baixar de la bici perquè és molt tècnic i complicat. Creuen el riu Irues per un pont i arribem a Lafortunada, control número 3, on farem nit a l’Hotel Badain.
Fem una coca-cola, rentem les bicis, ens dutxem i baixem a sopar. El servei no és gaire bo, triga moltíssim en servir-nos i no ho fa de gaire bon humor. No ho entenem, és l’únic hotel del poble i en nodreix de grups que, com nosaltres, fa l’Epic Trail. Pensem que som un grup gran i el desborda, però és que només hi ha 2 o 3 taules més ocupades. Al final anem al llit que són les 12 passades. L’endemà ens farà l’esmorzar a 3.4 de vuit, diu que no ho fa abans, que l’hora normal és a 2.4 de nou, que prou matina ja. Increïble!
Les habitacions i el llit sou prou còmodes i puc dormir bé. L’endemà ens espera una jornada també llarga i amb major desnivell. Un altra dia l’explico.
Salut i pedals!

Sortida 3 de juliol

La faig sol. La primera idea era sortir pel matí d’hora, però costa despertar-se un dissabte a primera hora si no has quedat amb ningú. Això que m’excuso pensant que he de fer una sortida amb calor i m’espero a la tarda. La xafogor és immensa. Surto tard, quasi a un quart de vuit, així que tinc poc més de dues hores. Com no tinc res en ment per fer, improviso. Pujo cap a Can Catà i després per la Serra d’en Ferrer arribo a sota el Turó de Fotjà. Sense saber que fer decideixo pujar al Tibidabo. Arribo ràpid, però cansat i molt suat. La calor és insuportable. Porto dos bidons d’aigua i ja he acabat el primer. Dalt del Tibidabo decideixo baixar per la carretera de Vallvidrera fins agafar la carretera de les aigües. Per sort i ha poca gent i puc anar prou ràpid. Quan surto de la carretera de les aigües per agafar el camí de Vallvidrera, el que porta a l’Escola Judicial, se’m bloqueja la cadena i quasi vaig al terra. Em fa perdre el ritme. Poc abans d’agafar el camí cam els Vivers d’en Borni em passa un que va fent el “molinet” a tota hòstia. Collons, mai podré agafar una cadència igual, necessito notar tensió a la cadena per pedalejar. Arribo dalt, a la carretera de Sant Cugat, i baixo cap el Coll de l’Erola on decideixo agafar camí de Sant Medir, Can Borell, Can Coll i Montflorit. Arribo a casa quan comença a fer-se fosc. En total 38 quilòmetres, 17 km/h de mitjana en moviment en poc més de 2 hores i 10 minuts, i 750 metres de desnivell acumulat.

Novetats del Pirinés Epic Trail: ja està reservat; el Gaspar ens farà de sherpa; anirem el José Luis, el Javi L, el Xavi E., el Juanma, el Patxi, el Joan Puig, el Gilles, el Jordi i jo; només hi manca un cap de setmana per sortir a rodar; les previsions a 10 dies són de calor, molta calor, ja em fot, però espero que canvii el temps i refresqui sinó patiré.

Salut, pedals i que arribi un front fred!

Sortides juny

Aquest mes, a banda de la sortida del dia 6, poca cosa he tocat la bici i mira que som molt a prop de l’Epic.

Sortida del dia 20: Sortim a les 7 del matí el Davi i jo des de Cerdanyola. Arribem a Montcada i pugem la Vallensana per la pista. El matí es va aixecar relativament fred per l’època però allò que més ens va impactar és un petit mammatocúmul que hi havia sobre la Coscollada, brutal! Al poc d’arribar dalt del dipòsit venen els companys de Badalona. Junts baixem cap al seminari, pugem nou pins, baixem cap a Alella Parc, pugem direcció Sant Mateu on el Javi López ens tenia reservat una nova ruta. Deia que no era tan trialera com l’anterior, i certament no ho era, però ens va portar per un camí ple d’esbarzers que ens deixen a tots les cames i/o els braços marcats. La mala sort és que el José Luis té problemes amb el fre, així doncs a l’arribar a Vallromanes ens estem una bona estona intentant reparar-lo. En va. Les pastilles toquen el disc i la roda va totalment frenada, així que opta per treure-li el fre. La pujada cap a la roca d’en Toni, que no arribem, la fem a bon ritme i d’allà pugem cap a Sant Mateu, baixem cap Alella, d’Alella a Montgat i de Montgat a Badalona. Pel camí anem deixant a gent. El José Luis primer que agafa una drecera més curta i amb menys pendant perquè no té frens. El Jordi i el Javi perquè s’esperen al Javier B. que més que una bici li han deixat un ferro els de la botiga on té a reparar la seva. Així doncs que arribem a Badalona el Patxi, el David i jo. El David s’esperarà a la família a Sant Adrià i a mi em toca pujar fins a Cerdanyola pel Besòs tot sol. No bufa gaire vent i em permet agafar un bon ritme, però ja havíem perdut massa temps abans amb la reparació de la bici del José Luis i arribo quan falta poc menys de 15 minuts per la 1 del migdia. En total la ruta ha estat d’uns 73 quilómetres, amb una mitjana en moviment relativament alta (més de 16 qm/h) per l’últim tram des d’Alella.

Aquí un track del Jordi de la ruta conjunta:

http://connect.garmin.com/activity/37830629

26 de juny: sortida light pel Montseny. Aprofitant que érem passant el Sant Joan a Arbúcies, el Patxi, el Gaspar i jo vam fer una petita però molt maca sortida pel Montseny. És una sortida clàssica que porta des d’Arbúcies fins el castell de Montsoriu, són poc més de 25 quilòmetres, però amb un desnivell d’uns 1500 metres, amb una mitjana del 14% de les rampes de pujada.

Aquí una pàgina, de les moltes que hi ha perquè és una sortida clàssica, amb informació de la ruta:

http://web.me.com/catbtt/catbtt/-Montseny/1-Montseny-Arbucies%20Montsoriu/1-Montseny-Arbucies%20Montsoriu.html

Novetats Epic Trail:

1.- Al final no venen ni el José Manuel ni l’Alex, per la qual cosa serem 9 corredors.

2.- Està en l’aire qui ens farà de “sherpa” si el Gaspar o la dona del Gilles.

3.- Els de “Temps d’aventura” del C33 han dedicat un programa a l’Epic Trail:

http://www.elsesports.cat/video/2996890

Salut i pedals!!

6 de juny de 2010

Una bona pallissa, la sortida d’avui. Tot a un bon ritme, sense pauses i amb grans desnivells. En total hem fet 52 quilòmetres en 3 hores i 18 minuts, una mitjana de 15,5 qm/hora.
Comencem Juanma, David i jo des de Montcada, aquest cop com hem fet tard, pugem la Vallensana per la carretera. A mitja pujada ens saluden els primers trons que poc després, tot pujant la Coscollada, es convertiria en una fina pluja. Pocs metres abans d’arribar dalt comencen a baixar la colla de Badalona (Javi López, Xavi Serrano, Javi “Lapierre”, Joan, Jordi i Patxi). Pujo per recollir el David que és dalt i baixem com una bala cap a la Conreria. Des d’allà pugem de nou cap a Nou pins i baixada a Alella Parc. La idea és anar fins la Roca d’en Toni, però no farem la mateixa ruta que l’any passat, sinó que el Javi López ens té preparat una nova ruta. Una mica abans de pujar cap el mirador de Sant Mateu, trenquem a l’esquerra baixem una mica i agafem un trencall que ens porta pel mig del bosc per una pista trialera molt divertida, però exigent. Arribem a la Roca d’en Toni tot caient un petit plugim. Curta parada, no ens quedàrem freds, i enfilem direcció el mirador de Sant Mateu a gran velocitat. Un cop allà baixem i el Javi López comença a portar-nos per trialeres fins el poble d’Alella. Al poc arribem a Tiana i marxa el Joan. Travessem Montgat i a l’entrada de Badalona el Jordi i el Javi “Lapierre” es queden a rentar les bicis a un renta cotxes mentre la resta tirem. Després ens deixen el Javi i el Xavi, i finalment el Patxi. El David, en Juanma i jo enfilem camí cap el Besòs. A l’arribar-hi ens trobem amb la desagradable sorpresa que el vent bufa en contra. Toca agafar-se fort i tirar dur per passar dels 23 qm/h. Un parell de minuts després de les 12 del migdia arribem de nou al punt de sortida.
L’etapa ha combinat pujades i baixades per asfalt, pistes i trialeres. El ritme ha estat alt, en alguns moments molt alt. Tot i què ha plogut, per a mi, molt millor aquest temps que el calor d’aquests darrers dies. Continua la preparació per l’Epic i només resten 6 setmanes.
Salut i pedals!

30 de maig

Sortida amb els companys de Montalbaigrup de Badalona per a preparar el Pirines Epic Trail. Quedo amb el Juanma a Cerdanyola, em recull i anem a Montcada amb la furgo. Aparquem al costat del pont que creua el Besòs i comencem a pujar la Vallensana per la pista i després per la urbanització. Com aperitiu està força bé, sobretot les rampes per la urbanització. El cert és que fer-ho després de rodar per Collserola i baixar, com fem de costum, està força millor, perquè només de començar les rampes costen una mica més si, a sobre, ho juntes amb la pujada al dipòsit de la Coscollada.
A l’última rampa em trobo que el Xavi baixa, sembla ser que a dalt hi falta un, el Javi. Se li ha trencat la cadena i sort d’un que l’ha ajudat, perquè sinó hauria acabat abans d’hora la ruta. Tots dalt del dipòsit i sortida en desbandada cap a la Conreria. Un cop allà baixem per la urbanització i baixem i baixem. El José Manuel ens té una preparada de puja i baixa. Comencem a pujar per la urbanització de la Conreria fins a connectar amb la pista que porta al Turó de Galzeran i que ja havia fet amb el David el 21 de març, però a diferència d’aquell dia la rampa brutal que hi ha un poc abans d’arribar sóc incapaç de fer-la sense posar el peu a terra. El desnivell és gran, però el pitjor és l’estat amb pedres, roderes, solcs que deixa l’aigua… Un cop dalt el José Manuel ens deixa que fa tard. Discutim que fer i al final baixem per les vinyes fins a 9 pins i després anem cap Alella Park per tornar a sota del Turó de Galzeran per la pista de l’altre costat. Des d’allà baixem fins a Tiana on deixem al Joan i tornem cap a Badalona. Anem acomiadant-nos dels Javiers i del Xavi fins a la platja. Des d’allà amb el Juanma ens arribem fins el Besòs, però abans haurem de sortejar un munt de puntaires que estan al passeig Marítim.
Arribem a Montcada fent un total de 50 quilòmetres.
Aquí la ruta explicada al blog de Montalbai
http://montalbaigrup.wordpress.com/2010/05/31/salida-30-de-mayo-2010/
I un mapa de la ruta conjunta

Au, salut i pedals!!!