Category Archives: Ruta dels Estanys Amagats

Pirinés Epic Trail: última etapa 18 de juliol

Ens despertem d’hora després d’una nit en què he dormit fatal. Sort que l’esmorzar és genial, sinó la mala llet hagués estat duradora.
Agafem les bicis i comencem a rodar, just a l’hora de “fitxar” al control de sortida coincidim amb un altre grup de catalans que fan la ruta i l’acaben també avui. Coincidirem amb ells la primera part de la ruta fins l’Ampriu, però ells són menys i més compactats, arribaran primer i marxaran de seguida sense dinar allà.
Sortim i en poc menys de 2 quilòmetres comencen unes rampes curtes però duríssimes en un tram de ferm pedregós. Per sort el tram és curt i després el corriol millora encara que continua pujant. En poc més de 2 quilòmetres pugem 200 metres fins el poble de Sos. Per una pista molt correcta pugem fins a Ramastué primer i després Eresué. Llavors agafarem uns pista que ens durà en una senzilla però contínua pujada fins la Plana Estall (on hi ha uns telecadires de l’estació d’esquí). Contínuament tenim unes precioses vistes sobre els Massissos de Posets, Perdiguero, Ixeia… Són uns 10 quilòmetres magnífics amb 500 metres de desnivells. Llavors només resta agafar un corriol que ens portarà fins a l’Ampriu al qual arribem a les 12.45 h.
Com no fan el dinar fins les 13.30 h ens esperem fent un beure i esperant la resta de grup. Dinem i poc abans de les 15 h sortim per afrontar la pujada “reina” de la ruta. Es tracta de pujar 380 metres de desnivell en 3 quilòmetres, un pendent mig del 13% i trams de més del 25%.
El calor és insuportable, el dinar encara és a la panxa i les rampes impossibles. Cadascú va al seu ritme, els més forts més estona sobre la bici, la resta ara pujo- ara empenyo. No seran les rampes més fortes que mai he afrontat, però les condicions no són les millors: hem estat massa temps parats per dinar, vora de 2 hores, hem perdut la pedalada i la calor és asfixiant.
Arribem al Coll de Basibé/Baciver a 2280 mts d’alçada. Reagrupem i comencem a baixar. La baixada la fem gran part a peu. No hi ha una ruta fixada, potser al principi hi ha alguna senyal que ha deixat la organització, però la resta és improvisar i agafar el camí de vaques que més convingui, perquè de vaques hi ha a milers.
Arribem a un refugi de pastors on ens surten a rebre els seus gossos. Mentre reagrupem, que serà una bona estona, xerrem amb els pastors. M’expliquen que tenen unes 1.400 vaques. Que ara tornen a dormir a casa, ja no es queden dalt la muntanya. També m’expliquen que hi ha un parell de gossos assilvestrats que han mossegat un dels seus gossos i que no fa gaire un senderista se’ls va trobar menjant-se un isard i que s’hi van enfrontar però, per sort, duia un pal de trekking i els va poder foragitar. Poc a poc arriba la resta i baixem ràpid per la pista fins el poble de Fonchanina. A la sortida del poble hi ha un tram curt de rampes dures que ens torna a fer suar la cansalada.
A Castanesa nou control i nova parada per fer un beure a l’Hostal.
Sortim del poble i per un corriolet tècnic molt maco i divertit anem a cercar el coll de la Forca i una pista que porta fins a les bordes de la Seu de Dalt. Baixem per un camí estret i divertit. Després fem un canvi de pistes i enfilem per unes polsegosa. Arribem a la carretera N260 que agafem un xic més de dos quilòmetre i l’abandonem a l’alçada del càmping Baliera.
Falten escassament 10 quilòmetres i aquests darrers se’m faran avorrits per les ganes d’arribar, la manca d’interès del paisatge, la continuïtat de canvis de camins i el cansament.
Pel camí del Regantxo paral·lel a la Noguera Ribagorçana, arribem finalment a Pont de Suert.
Falta poc més de 15 minuts per les 8 del vespre i ens esperen el Pere i l’Íñigo de la organització d’Aramonbike per xerrar una estona, donar-nos els maillots, fer les fotos…
Ens dutxem a l’Hotel Flor de Neu, hem de pagar 5 € per persona i com és força tard ens quedem a sopar a Pont de Suert.
L’elecció no pot ser millor, Casa Prades. Sopar de categoria per una ruta fabulosa on he fruit molt de la bici, dels paisatges i, com no, de la companyonia del grup.
Gaspar, Gilles, Javi Lapierre, Javi López, Joan, Jordi, José Luis, Juanma i Patxi, gràcies a tots, companys, per aquests dies tan meravellosos, ara cal pensar en la de l’any vinent.
Salut i pedals!

PS: Dissabte sortim a fer la Ruta dels Estanys Amagats, després d’estiu ja explicaré el què.

Sortides estiu 2010

Aquest cap de setmana no hi ha hagut sortida de btt. Així doncs parlaré de les sortides programades per aquest estiu.

Ja està decidit la sortida de senderisme: ruta dels estanys amagats. És una ruta circular que passa per l’alta Cerdanya i Andorra. Sobre el paper no sembla una ruta especialment difícil pel que fa a distàncies i desnivells. Un total de 73 quilòmetres, amb un desnivell acumulat de 3599 m. Ara bé, si fem la travessa fent tots els cims, la cosa es complica. La proposta és pujar la Tossa Plana de Llés (2916 mts), el Puigpedrós (2914 mts), el Pic de Pesons (2846 mts) i el Pic de Perafita (2752 mts.). Diu el web que durant la travessa es podran veure fins a 40 estanys. La trobo força interessant per diversos aspectes: la possibilitat de conèixer més a fons la Vall de Madriu– declarada patrimoni de la Humanitat per la UNESCO-; fer diversos pics; gaudir de llocs menys transitats; i, és clar, tornar a compartir uns dies de muntanya amb els amics. També hi tinc un interès una mica friki, que si tinc temps i força m’agradaria fer: arribar-me fins el tripoint de la portella Blanca d’Andorra. Queda una mica lluny i m’he de sortir del recorregut, però potser ho intento.

La sortida amb btt, només tenim segur les dates: del 16 al 18 de juliol. Encara ens hem de decidir entre la volta al Cadí i la Pirene Epic Trail.

A favor de la Volta al Cadí tenim que és aquí a prop, per la qual cosa seria fins i tot factible sortir divendres i tornar diumenge d’hora. És una zona coneguda i habitada, la qual cosa s’agrairia per qualsevol problema que hi pogués haver. No sembla excessivament complicada. Com a però té que la organització no ofereixen road book i que passa per zones que ja vam recórrer als Cavalls de Vent.

La Pirene Epic Trail només té un però important, que és el seu principal atractiu: 235 quilòmetres i 6.500 mts de desnivell. Al seu favor l’espectacular recorregut travessant la Ribagorça i el Sobrarbe, amb els espectaculars Pirineus centrals a tocar. Senzillament brutal.

Ens hem de reunir el grup passada setmana santa i decidir. La meva intenció és clara, fer la Pirene Epic Trail. Ara només resta saber que n’opina la resta de gent.

Au, salut, muntanyes i pedals!