Category Archives: Epic Trail

Pirinés Epic Trail: última etapa 18 de juliol

Ens despertem d’hora després d’una nit en què he dormit fatal. Sort que l’esmorzar és genial, sinó la mala llet hagués estat duradora.
Agafem les bicis i comencem a rodar, just a l’hora de “fitxar” al control de sortida coincidim amb un altre grup de catalans que fan la ruta i l’acaben també avui. Coincidirem amb ells la primera part de la ruta fins l’Ampriu, però ells són menys i més compactats, arribaran primer i marxaran de seguida sense dinar allà.
Sortim i en poc menys de 2 quilòmetres comencen unes rampes curtes però duríssimes en un tram de ferm pedregós. Per sort el tram és curt i després el corriol millora encara que continua pujant. En poc més de 2 quilòmetres pugem 200 metres fins el poble de Sos. Per una pista molt correcta pugem fins a Ramastué primer i després Eresué. Llavors agafarem uns pista que ens durà en una senzilla però contínua pujada fins la Plana Estall (on hi ha uns telecadires de l’estació d’esquí). Contínuament tenim unes precioses vistes sobre els Massissos de Posets, Perdiguero, Ixeia… Són uns 10 quilòmetres magnífics amb 500 metres de desnivells. Llavors només resta agafar un corriol que ens portarà fins a l’Ampriu al qual arribem a les 12.45 h.
Com no fan el dinar fins les 13.30 h ens esperem fent un beure i esperant la resta de grup. Dinem i poc abans de les 15 h sortim per afrontar la pujada “reina” de la ruta. Es tracta de pujar 380 metres de desnivell en 3 quilòmetres, un pendent mig del 13% i trams de més del 25%.
El calor és insuportable, el dinar encara és a la panxa i les rampes impossibles. Cadascú va al seu ritme, els més forts més estona sobre la bici, la resta ara pujo- ara empenyo. No seran les rampes més fortes que mai he afrontat, però les condicions no són les millors: hem estat massa temps parats per dinar, vora de 2 hores, hem perdut la pedalada i la calor és asfixiant.
Arribem al Coll de Basibé/Baciver a 2280 mts d’alçada. Reagrupem i comencem a baixar. La baixada la fem gran part a peu. No hi ha una ruta fixada, potser al principi hi ha alguna senyal que ha deixat la organització, però la resta és improvisar i agafar el camí de vaques que més convingui, perquè de vaques hi ha a milers.
Arribem a un refugi de pastors on ens surten a rebre els seus gossos. Mentre reagrupem, que serà una bona estona, xerrem amb els pastors. M’expliquen que tenen unes 1.400 vaques. Que ara tornen a dormir a casa, ja no es queden dalt la muntanya. També m’expliquen que hi ha un parell de gossos assilvestrats que han mossegat un dels seus gossos i que no fa gaire un senderista se’ls va trobar menjant-se un isard i que s’hi van enfrontar però, per sort, duia un pal de trekking i els va poder foragitar. Poc a poc arriba la resta i baixem ràpid per la pista fins el poble de Fonchanina. A la sortida del poble hi ha un tram curt de rampes dures que ens torna a fer suar la cansalada.
A Castanesa nou control i nova parada per fer un beure a l’Hostal.
Sortim del poble i per un corriolet tècnic molt maco i divertit anem a cercar el coll de la Forca i una pista que porta fins a les bordes de la Seu de Dalt. Baixem per un camí estret i divertit. Després fem un canvi de pistes i enfilem per unes polsegosa. Arribem a la carretera N260 que agafem un xic més de dos quilòmetre i l’abandonem a l’alçada del càmping Baliera.
Falten escassament 10 quilòmetres i aquests darrers se’m faran avorrits per les ganes d’arribar, la manca d’interès del paisatge, la continuïtat de canvis de camins i el cansament.
Pel camí del Regantxo paral·lel a la Noguera Ribagorçana, arribem finalment a Pont de Suert.
Falta poc més de 15 minuts per les 8 del vespre i ens esperen el Pere i l’Íñigo de la organització d’Aramonbike per xerrar una estona, donar-nos els maillots, fer les fotos…
Ens dutxem a l’Hotel Flor de Neu, hem de pagar 5 € per persona i com és força tard ens quedem a sopar a Pont de Suert.
L’elecció no pot ser millor, Casa Prades. Sopar de categoria per una ruta fabulosa on he fruit molt de la bici, dels paisatges i, com no, de la companyonia del grup.
Gaspar, Gilles, Javi Lapierre, Javi López, Joan, Jordi, José Luis, Juanma i Patxi, gràcies a tots, companys, per aquests dies tan meravellosos, ara cal pensar en la de l’any vinent.
Salut i pedals!

PS: Dissabte sortim a fer la Ruta dels Estanys Amagats, després d’estiu ja explicaré el què.

Pirinés Epic Trail: 17 de juliol

Segon dia, ens llevem poc després de les 7 del matí. L’esmorzar el serveixen a les 7.45 h, impossible abans. Segons paraules textuals de qui ens atén: l’esmorzar és a partir de les 8.30 h, prou fem servint-vos abans.
Sortim a la carretera i fem uns 15 qm per asfalt. Després de passar diversos túnels, arribem a un sender just enfront d’una paret amb desenes de voltors. L’espectacle és preciós i un munt de cotxes són aturats per a contemplar-ho.
En poc més de 5 quilòmetres arribem a Plan on tenim el control número 4 a un hotel.
Al costat del riu Cinqueta agafem una pista que ens durà fins a San Juan de Plan. El travessem per uns carrerons amb fortes pendents fins una carretera que ens durà, un poc més enllà, fins un desviament que per una pista entrarem al Parc Posets Maladeta.
Agafem alçada per la pista en una pujada contínua però senzilla, on molesten les mosques i alguns turismes que ens avancen tot aixecant pols. Després d’uns 9 quilòmetres arribem a les bordes de Forcallo on comencen les pujades amb el desnivell més fort durant un quilòmetre i mig.
Arribem al Refugi de Biadós amb unes vistes espectaculars als massissos de Bachimala i Posets. Nou punt de control que aprofitem per beure i menjar uns magnífics entrepans que ens preparen.
Tornem a agafar les bicis per tornar a baixar per allà on havíem pujat i tinc problemes amb el camelbak que no tanca bé i em mullo tota l’esquena.
Baixem poc més de 4 quilòmetres i sant tornem-hi amb les pujades pedregoses. Sort en tenim de les magnífiques vistes als massissos de Cotiella, Bachimala i Punta Suelza.
Arribem dalt d’un turó i comença un preciós, divertit i ràpid descens d’uns 10 quilòmetres per una pista ample i perfecta per ciclar. Hem d’estar ben atents perquè hem d’agafar un petit corriol just en un revolt i deixar la pista principal. Reagrupem en aquest punt i comencem a caminar, perquè és impossible baixar cap un rierol i tornar a pujar fins una pista. Finalment agafem una pista que ens durà en una pujada constant on haurem de superar 560 mts de desnivell en 8 quilòmetres. Sort que la pista és senzilla i dins el bosc, perquè la pujada ens fa suar de valent.
Arribem al Refugi de Marradetas on hi ha un nou control. Aprofitem per seure prendre alguna consumició i xerrar amb la noia que porta el refugi. Anem reagrupant i sortim cap al port de Saünc, mirador espectacular sobre la Ribagorça i el Sobrarbe i els pics Aneto i Perdido.
Toca una nova baixada ràpida i bonica durant 10 quilòmetres fins un corriolet per un sender. Diu el road book que és ciclable entre un 50 i un 80%, però em sembla un xic agosarat. Resulta inútil pujar la bici per fer 20 metres i tornar a baixar. El fem gran part a peu fins el poble de Vilanova.
Sortim a la carretera i girem a l’esquerra- direcció Benasc- per un nou punt de control en un hotel. Tornem per allà on veníem fins un pont on creuem el riu Ésera, agafem un corriol que ens durà fins a Castilló de Sos. Nou control a l’hotel Pirineus i anem cap a l’apart.hotel. Tot un luxe. L’únic inconvenient és que el sopar l’hem de fer a un restaurant allunyat a l’entrada del poble. El sopar és prou correcte en qualitat i quantitat. Anem a dormir tard, l’endemà ens resta la última etapa amb una dura pujada al coll de Basibé que ja explicaré en una nova entrada.
M’han comentat al fòrum de Mendiak que pengi alguna foto. La veritat és que no vaig dur càmera i les hauré de “prendre” els companys. Potser després de l’estiu amb més temps les afegeixo en aquestes entrades o faig una sola entrada amb fotos.
Salut i pedals!

Pirinés Epic Trail: 15 i 16 de juliol

Dijous 15 de juliol, sortim des de Cerdanyola del Vallès el Juanma i jo cap allà les 16.30 hores. A la benzinera de l’A.2 del Bruc ens esperen el Gaspar, el Patxi i el Javi “Lapierre”. A poc a poc arribem a Pont de Suert tot just una mica abans de les 8 del vespre que és quan tanquen. Allà hi eren en Gilles i la seva dona.
El Pere d’Aramonbike ens explica la ruta i ens dóna el road book, el xip per fitxar els controls i una bossa amb detalls dels patrocinadors.
Anem a l’Hostal Canigó i agafem habitacions. L’hostal no és res de l’altre món, però la noia que ens atén s’ofereix molt amablement a fer-nos l’esmorzar a les 6.30 del matí per no passar calor. Ella també va en bicicleta i diu que aquell migdia feia una calor insuportable.
Cerquem restaurants per sopar i finalment ens decidim per “Las Cumbres”, bona elecció perquè el sopar val molt la pena.
Cap allà les 9 passades arriba la resta: José Luis, Javi López, Jordi i Joan.
Després del bon sopar enfilem cap a l’Hostal a fer nit. Ja ens havia avisat la noia de l’hotel, a quarts de cinc de la matinada el soroll dels camions ens desperta de tant en quant. Passen a tota màquina, és urgent una variant perquè no passin pel mig del poble, desconec els accidents que ha pogut haver-hi però segur que no han estat pocs.
Divendres 16 ens llevem a l’hora fixada. Esmorzem força bé i ens anem preparant. Costa moure tanta gent, així doncs que fins les 8 passades no sortim, després de passar per la botiga d’Aramonbike a fitxar el primer control tot just quan arriba el Pere per obrir la botigueta.

Només sortir de Pont de Suert pugem primer per una pista en bon estat que després es va espatllant. Arribem al despoblat de Gabarret i continuem pujant cap a Bonansa. En aquest tram el Javi López punxa la primera de les 5 rodes que haurà de canviar en el dia.
A Bonansa primer control i pugem per la carretera fins el port de Bonansa (1.380 mts). Ràpida baixada per asfalt fins un trencall que ens du per unes rampes també en camí asfaltat fins prop del poble d’Espés de Baix. Ara comença lo bo. La pujada del Coll de Selbaplana (1.560 mts) és dura no només pel desnivell (300 mts en 5 quilòmetres), sinó també per la quantitat de pedres del recorregut. Dalt de tot fem una petita parada i reagrupem.
Baixada ràpida i fàcil fins a Gabàs sinó fos per la punxada del Javi. Serà la tònica d’avui.
A l’arribar a Gabàs (1.286 mts) els que anàvem primer no ens hi fixem bé i comencem a baixar per la pista quan no hauríem d’haver arribat al poble, sinó girar un pèl abans. Toca tornar a pujar allò que tan ràpidament havíem baixat.
En aquest punt tot és baixada, en alguns moments per llocs molt pedregosos i amb fort desnivell, fins el poble de Seira (quilòmetre 44 i 880 mts d’altitud).
A l’Hostal Ventamillo hi ha el control número 2 i aprofitem per dinar. Ho tenen força bé organitzat i el menú del ciclista és prou bo, si bé jo menjo amanida i lasanya.
A la vista dels problemes a la roda del Javi, Gaspar li havia comprat vàries càmeres, així com una coberta nova. Res a fer, al poc de sortir torna a punxar i poc més enllà trenca la cadena.
Per sort després de dinar es fan uns 10 quilòmetres per la N.260, si bé hi ha revolts perillosos per la quantitat de cotxes que hi circulen i la velocitat en la que ho fan.
Deixem la carretera principal (715 mts) i per una secundària comencem a pujar cap a Senz (920 mts), primer, i després cap a Viu de Foradada (997 mts). La calor és infernal, el que fa que la pujada sigui llastimosa. Les rampes no són excessivament dures, però la calor sí. A Senz fem parada per reagrupar i refrescar-nos a una font. Igualment ho fem a Viu on un vellet ens informa que toca un tros dur, però a l’ombra.
No s’equivoca, la pujada al Coll de Cullivert (1.456 mts) és dur, molt dur (6 quilòmetres i uns 500 mts de desnivell) i tot dins un bosc preciós que ens procura ombra.
Cadascú fa la pujada com pot. Jo he de baixar un parell de vegades de la bici, una perquè una pujada se’m fa impossible i l’altre aprofito una recta, potser la única, per hidratar-me i menjar tranquil i no sobre la bici. Camino i al poc m’agafa el Jordi. Quan acabo de “berenar” em trobo davant d’una rampa curta però amb fort desnivell. Me la miro i prefereixo fer-la caminant. Un cop dalt, pujo a la bicicleta i fins el final del coll on s’esperen el Javi, José Luis, Gilles i Patxi. El reagrupament es fa més llarg. Comença a ser tard i encara resten uns 23 quilòmetres fins el final d’etapa.
Per una pista baixem, a trams molt macos i amb increïbles vistes, tot i que també alguna pujadeta ens torna a la realitat i ens fa suar de valent.
Poc abans d’arribar hi ha una desviació per un corriol pedregós que ens obliga a baixar de la bici perquè és molt tècnic i complicat. Creuen el riu Irues per un pont i arribem a Lafortunada, control número 3, on farem nit a l’Hotel Badain.
Fem una coca-cola, rentem les bicis, ens dutxem i baixem a sopar. El servei no és gaire bo, triga moltíssim en servir-nos i no ho fa de gaire bon humor. No ho entenem, és l’únic hotel del poble i en nodreix de grups que, com nosaltres, fa l’Epic Trail. Pensem que som un grup gran i el desborda, però és que només hi ha 2 o 3 taules més ocupades. Al final anem al llit que són les 12 passades. L’endemà ens farà l’esmorzar a 3.4 de vuit, diu que no ho fa abans, que l’hora normal és a 2.4 de nou, que prou matina ja. Increïble!
Les habitacions i el llit sou prou còmodes i puc dormir bé. L’endemà ens espera una jornada també llarga i amb major desnivell. Un altra dia l’explico.
Salut i pedals!

Pirinés Epic Trail

Ruta acabada. Després de 3 dies, 230 quilòmetres, 6.500 metres de desnivell d’ascensió total i pedres, moltes pedres, el diumenge 18 de juliol vam acabar la Pirinés Epic Trail.

D’esquerra a dreta i de dalt a baix: Jordi, Patxi, Javi López, jo, José Luis, Javi “Lapierre”, Joan, Juanma i Gilles. Falta el Gaspar que tot i no fer la ruta va ser una peça més del grup.

En propers posts ja comentaré la ruta amb més detall.

Gràcies a tots, companys, per poder gaudir amb vosaltres de la ruta, ens veiem!

Salut i pedals!

Sortida 3 de juliol

La faig sol. La primera idea era sortir pel matí d’hora, però costa despertar-se un dissabte a primera hora si no has quedat amb ningú. Això que m’excuso pensant que he de fer una sortida amb calor i m’espero a la tarda. La xafogor és immensa. Surto tard, quasi a un quart de vuit, així que tinc poc més de dues hores. Com no tinc res en ment per fer, improviso. Pujo cap a Can Catà i després per la Serra d’en Ferrer arribo a sota el Turó de Fotjà. Sense saber que fer decideixo pujar al Tibidabo. Arribo ràpid, però cansat i molt suat. La calor és insuportable. Porto dos bidons d’aigua i ja he acabat el primer. Dalt del Tibidabo decideixo baixar per la carretera de Vallvidrera fins agafar la carretera de les aigües. Per sort i ha poca gent i puc anar prou ràpid. Quan surto de la carretera de les aigües per agafar el camí de Vallvidrera, el que porta a l’Escola Judicial, se’m bloqueja la cadena i quasi vaig al terra. Em fa perdre el ritme. Poc abans d’agafar el camí cam els Vivers d’en Borni em passa un que va fent el “molinet” a tota hòstia. Collons, mai podré agafar una cadència igual, necessito notar tensió a la cadena per pedalejar. Arribo dalt, a la carretera de Sant Cugat, i baixo cap el Coll de l’Erola on decideixo agafar camí de Sant Medir, Can Borell, Can Coll i Montflorit. Arribo a casa quan comença a fer-se fosc. En total 38 quilòmetres, 17 km/h de mitjana en moviment en poc més de 2 hores i 10 minuts, i 750 metres de desnivell acumulat.

Novetats del Pirinés Epic Trail: ja està reservat; el Gaspar ens farà de sherpa; anirem el José Luis, el Javi L, el Xavi E., el Juanma, el Patxi, el Joan Puig, el Gilles, el Jordi i jo; només hi manca un cap de setmana per sortir a rodar; les previsions a 10 dies són de calor, molta calor, ja em fot, però espero que canvii el temps i refresqui sinó patiré.

Salut, pedals i que arribi un front fred!

Sortides juny

Aquest mes, a banda de la sortida del dia 6, poca cosa he tocat la bici i mira que som molt a prop de l’Epic.

Sortida del dia 20: Sortim a les 7 del matí el Davi i jo des de Cerdanyola. Arribem a Montcada i pugem la Vallensana per la pista. El matí es va aixecar relativament fred per l’època però allò que més ens va impactar és un petit mammatocúmul que hi havia sobre la Coscollada, brutal! Al poc d’arribar dalt del dipòsit venen els companys de Badalona. Junts baixem cap al seminari, pugem nou pins, baixem cap a Alella Parc, pugem direcció Sant Mateu on el Javi López ens tenia reservat una nova ruta. Deia que no era tan trialera com l’anterior, i certament no ho era, però ens va portar per un camí ple d’esbarzers que ens deixen a tots les cames i/o els braços marcats. La mala sort és que el José Luis té problemes amb el fre, així doncs a l’arribar a Vallromanes ens estem una bona estona intentant reparar-lo. En va. Les pastilles toquen el disc i la roda va totalment frenada, així que opta per treure-li el fre. La pujada cap a la roca d’en Toni, que no arribem, la fem a bon ritme i d’allà pugem cap a Sant Mateu, baixem cap Alella, d’Alella a Montgat i de Montgat a Badalona. Pel camí anem deixant a gent. El José Luis primer que agafa una drecera més curta i amb menys pendant perquè no té frens. El Jordi i el Javi perquè s’esperen al Javier B. que més que una bici li han deixat un ferro els de la botiga on té a reparar la seva. Així doncs que arribem a Badalona el Patxi, el David i jo. El David s’esperarà a la família a Sant Adrià i a mi em toca pujar fins a Cerdanyola pel Besòs tot sol. No bufa gaire vent i em permet agafar un bon ritme, però ja havíem perdut massa temps abans amb la reparació de la bici del José Luis i arribo quan falta poc menys de 15 minuts per la 1 del migdia. En total la ruta ha estat d’uns 73 quilómetres, amb una mitjana en moviment relativament alta (més de 16 qm/h) per l’últim tram des d’Alella.

Aquí un track del Jordi de la ruta conjunta:

http://connect.garmin.com/activity/37830629

26 de juny: sortida light pel Montseny. Aprofitant que érem passant el Sant Joan a Arbúcies, el Patxi, el Gaspar i jo vam fer una petita però molt maca sortida pel Montseny. És una sortida clàssica que porta des d’Arbúcies fins el castell de Montsoriu, són poc més de 25 quilòmetres, però amb un desnivell d’uns 1500 metres, amb una mitjana del 14% de les rampes de pujada.

Aquí una pàgina, de les moltes que hi ha perquè és una sortida clàssica, amb informació de la ruta:

http://web.me.com/catbtt/catbtt/-Montseny/1-Montseny-Arbucies%20Montsoriu/1-Montseny-Arbucies%20Montsoriu.html

Novetats Epic Trail:

1.- Al final no venen ni el José Manuel ni l’Alex, per la qual cosa serem 9 corredors.

2.- Està en l’aire qui ens farà de “sherpa” si el Gaspar o la dona del Gilles.

3.- Els de “Temps d’aventura” del C33 han dedicat un programa a l’Epic Trail:

http://www.elsesports.cat/video/2996890

Salut i pedals!!

6 de juny de 2010

Una bona pallissa, la sortida d’avui. Tot a un bon ritme, sense pauses i amb grans desnivells. En total hem fet 52 quilòmetres en 3 hores i 18 minuts, una mitjana de 15,5 qm/hora.
Comencem Juanma, David i jo des de Montcada, aquest cop com hem fet tard, pugem la Vallensana per la carretera. A mitja pujada ens saluden els primers trons que poc després, tot pujant la Coscollada, es convertiria en una fina pluja. Pocs metres abans d’arribar dalt comencen a baixar la colla de Badalona (Javi López, Xavi Serrano, Javi “Lapierre”, Joan, Jordi i Patxi). Pujo per recollir el David que és dalt i baixem com una bala cap a la Conreria. Des d’allà pugem de nou cap a Nou pins i baixada a Alella Parc. La idea és anar fins la Roca d’en Toni, però no farem la mateixa ruta que l’any passat, sinó que el Javi López ens té preparat una nova ruta. Una mica abans de pujar cap el mirador de Sant Mateu, trenquem a l’esquerra baixem una mica i agafem un trencall que ens porta pel mig del bosc per una pista trialera molt divertida, però exigent. Arribem a la Roca d’en Toni tot caient un petit plugim. Curta parada, no ens quedàrem freds, i enfilem direcció el mirador de Sant Mateu a gran velocitat. Un cop allà baixem i el Javi López comença a portar-nos per trialeres fins el poble d’Alella. Al poc arribem a Tiana i marxa el Joan. Travessem Montgat i a l’entrada de Badalona el Jordi i el Javi “Lapierre” es queden a rentar les bicis a un renta cotxes mentre la resta tirem. Després ens deixen el Javi i el Xavi, i finalment el Patxi. El David, en Juanma i jo enfilem camí cap el Besòs. A l’arribar-hi ens trobem amb la desagradable sorpresa que el vent bufa en contra. Toca agafar-se fort i tirar dur per passar dels 23 qm/h. Un parell de minuts després de les 12 del migdia arribem de nou al punt de sortida.
L’etapa ha combinat pujades i baixades per asfalt, pistes i trialeres. El ritme ha estat alt, en alguns moments molt alt. Tot i què ha plogut, per a mi, molt millor aquest temps que el calor d’aquests darrers dies. Continua la preparació per l’Epic i només resten 6 setmanes.
Salut i pedals!