18 d’abril

La sortida del diumenge 18 d’abril també va ser curta, havia de ser a les 10,30 hores a casa.

Sortírem el David, el Dani i jo. Com feia temps que no la fèiem, vam decidir pujar al Portal de Valldaura per la senda dels Caçadors. Des d’allà pujàrem al Tibidabo i vam baixar cap a Cerdanyola per la ja clàssica: Sant Medir, Can Borrell, Can Coll i Cerdanyola. Just abans d’arribar a Can Coll decideixo tirar endavant i deixar el Dani i el David. Feia tard. En total van ser poc menys de 40 quilòmetres en 2:30 hores.

Aquí deixo el comentari, més extens, del David:

Resum de l’etapa del proppassat diumenge 18 d’abril.

El dia amenaçava pluja i de fet va caure intermitentment durant el recorregut, tot i que van ser 4 gotetes mal comptades. Vam quedar com sempre a les 8 de la matinada a la cabana del Tio Tom. Va arribar primer el Dani i després jo i l’Iñigo un parell de minuts mes tard. Que fem ? Com que Iñigo tenia pressa (havia de tornar a les 10:30) vam decidir fer una volta curteta (però intensa, que l’Iñigo vol fer cames per a les sortides que te en ment).

Vam començar a pujar pel camí de can Catà i quan vam arribar a lo que de petits anomenaven la 1a font, vam tombar a la dreta per anar fins a Can Coll. Un cop arribats allà (les pendents del camí de can Catà a can Coll son “de agarraté y no te menées” ) vam continuar per la pista que puja fins al Juaco. Una pista molt maca però que fa que pujades curtes però intenses. Una pista amb un record molt especial per a mi doncs ara fa molts anys vaig agafar una peaso pájara a les pujades que jo pensava que moriria allà mateix. Per sort, no va ser el cas tot i que aquesta forta pujada se li va atragantar una mica al Dani, ajudat per la seva bici a la qual el canvi no li funcionava massa be (i no hi ha cosa pitjor que anar fent força i que la cadena vagi saltant). Ens reagrupem a un petit descans de la pujada i tombem cap a la dreta per arribar-nos fins al Juaco. La pujada que queda, per sort, ja no es massa forta. Arriben a dalt i sortim a la carretera d’Horta per la banda de Barcelona i d’allà fins al forat del vent i cap al Tibidabo. Quan arribem a la font dels caçadors sortim a l’asfalt i comencem a pujar. En Dani no havia arribat mai fins tant lluny i comença a notar-ho. Quan ja agafem la desviació cap a Vallvidrera, un ciclista de carretera ens avança i l’Iñigo em diu : ” A que no ets capaç d’agafar-lo”. Mecagontoo… surto com una fletxa darrera d’ell i durant un tram llarget li vaig darrera però és complicat anar seguint una bici de carretera amb una mtb. Finalment, abans d’agafar la desviació cap a la dreta per la pujada final al Tibidabo ho deixo córrer amb les cames i els pulmons a punt d’esclatar (anàvem pujant a més de 20 Km/h quan amb la mtb de normal es fa a 12-13…) però amb el meu orgull intacte. Arribo a dalt de tot, i uns minuts després arriba l’Iñigo. Però el Dani  no arriba, i no arriba, i no arriba… fins que finalment ho fa. Ens comenta que en lloc de girar a la dreta va continuar recte i quan va veure que això ja baixava massa va recular i va pujar. Tornem cap a casa pel camí de Sant Medir – Can Borrell. l’Iñigo te molta pressa perquè veu que no arribarà a temps si no “apreta” i marxa. El Dani no va massa fi, les cames li comencen a fer figa i així que arribem a Can Borrell li dona una rampa. Òstia ! Baixem de la bici i anem una estoneta caminat fins que li passa. Baixem fins la carretera d’Horta i d’allà cap a casa.

Bé, per la resta un parell de notícies:

1.- Tinc bici nova

2.- Definitivament fem l’Epic Trail

Salut i pedals!

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s