Sortida 10 d’abril

Per petició popular, gràcies per l’interès Oriol, publico la curta i ràpida sortida de dissabte passat.
La primera novetat va ser que per primer cop des de què vam començar a sortir, no ho férem diumenge, sinó dissabte. Els compromisos manen: festa infantil de nens de l’Escaladei, a la qual els pares no podem deixar d’anar-hi.
El segon fet a destacar, que ja deixa de ser una novetat, és que només vam sortir el David i jo. Xe, quina parelleta!
Al David se li enganxen els llençols i arriba a 2/4 de nou, així que si ja era previst que la ruta fos curta, encara ho serà més. Pugem tranquil·lament fins el Forat del Vent sense saber què fer exactament. Un cop allà el David decideix fer la Coscollada. Cap allà que hi anem per la carretera de les aigües fins a Torre Baró. Baixem unes rampes amb desnivells impossibles pel barri fins a Ciutat Meridiana, travessem la C58 pel pont i arribem a Vallbona. Com la sortida del 7 de març, travessem el barri fins la via del tren, passem al costat de la mina d’aigua, circulem pels carrers de Montcada i Reixac, travessem el pont sobre el Besòs i encetem la pujada cap a la Vallensana per la pista. Com sempre vam suar la cansalada en les últimes rampes dels carrers de la urbanització. Després d’una petita parada tècnica, afrontem la pujada de la Coscollada. Porto tota l’estona amb la mosca rere la orella perquè el canvi fa el boig: rasca i canvia de pinyó quan li rota i em fa anar de corcoll. Així que no em queda més remei que posar el plat petit per a poder fer servir els pinyons grans. Sempre m’ha agradat fer servir el plat petit només per la última rampa, per la qual cosa començo des de bon inici donant més pedals del que m’agradaria. Sempre he preferit anar una mica forçat i notar que tiro dels pedals amb força, que no anar fent el “molinet”. El David, com sempre, posa la directa i jo al meu ritme. Sempre em surt la vena conservadora. A vegades tinc ganes de fotre-li més canya, però tot i curta, la pujada és exigent, per la qual cosa el cos em demana agafar un ritme concret (uns 6 qm/h) i no deixar-lo.
Arribem dalt. Es nota que els dies són calorosos, tot i què de bon matí feia fred, ara es va bé amb màniga curta. Decidim baixar direcció la pedrera, i tallem per una pista que porta al poblat ibèric de les Maleses, que no veiem. La pista és estreta i trialera. Les nostres bicis no estan preparades, i menys encara la del David: rígida i amb pneumàtics slicks.
Tornem a sortir al costat de la carretera BV5011 de Montcada a Badalona, que decidim baixar ràpidament. Arribem a Montcada, anem fins a la Ferreria i d’aquí, també ràpidament, fins a Cerdanyola.
Total en marxa, no arriba a 40 quilòmetres, en poc més de 2 hores i 30 minuts.

Aviam si s’apunta més gent ara que comença a fer caloreta. El David havia proposat d’arribar-nos fins a Sant Llorenç pel riu Ripoll, anant una mica més enllà que la sortida del 28 de febrer. Tot i què aquest cap de setmana no podrà ser, dissabte impossible i diumenge he de ser a les 10:30 h a casa, que a les 11:30 h ens esperen per anar a dinar al Montseny. Au, salut!

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s