Ruta pel Priorat i la necessitat d’hidratar-se i menjar

Diumenge passat dia 4 vaig sortir a rodar pel Baix Camp i el Priorat. Com no conec gaire les pistes de les zones muntanyoses, vaig decidir fer carretera.

El dia era gris, amenaçava pluja i feia un vent del dimoni. Poc després d’un quart de deu del matí em poso en marxa. Des de Botarell baixo a Montbrió, pujo cap a Riudecanyes i, passant per Duesaigües, pujo el coll de la Teixeta. Dalt bufa el vent cosa mala. Els que gestionen els molins seran contents. M’he de posar el buff a les orelles perquè em fan mal. La baixada fins a Porrera seria agradable sinó fos perquè el vent bufa de cara i m’obliga a donar constantment als pedals.

Des de Porrera enfilo cap a Torroja del Priorat per una carretera estreta però maca. No hi passen gaires cotxes, la qual cosa s’agraeix perquè em permet contemplar els paisatges del Priorat, les vinyes plantades a la licorella a llocs insòlits i impossibles; les oliveres en full; els ametllers florits; les muntanyes del Montsant; la serra del Rovelló; més enllà sembla la Serra de la Fatarella… Estones per gaudir dels paisatges i per penedir-me de no dur la càmera de fer fotos.

Arribo a la carretera que va de Falset a la Bisbal de Falset i dubto que fer. Opto per aturar-me, menjar una barreta i mirar el mapa. Tinc l’opció de tirar cap a les Vilelles (l’alta i la baixa), Poboleda, Escaladei i després, si les forces i el temps acompanya pujar a Siurana, o baixar directament a l’Alforja, les Borges del Camp i Botarell. Però prefereixo endinsar-me més en el Priorat. Així doncs, giro cap a Gratallops i, des d’allà cap a el Lloar, en una curta baixada i després una pronunciada pujada fins el poble. Al poc de sortir-hi trenco a l’esquerra per una carretera local paral•lela al riu Siurana i una mica més enllà creuo el riu (em descalço i el travesso caminant, baixa prou fort i ample el riu; no vull tenir una caiguda tonta).

En una pujada constant tot passant per les mines de plom, arribo al poble de Bellmunt del Priorat. Una curta rampa amb un desnivell del 13% i ja sóc a la carretera que m’ha de dur a Falset.

A mig camí cap a Falset faig les 3 hores de marxa, 56 quilòmetres a una mitjana de 18 km/h. Em trobo bé, no estic cansat, així doncs quan arribo a Falset decideixo fer el camí una mica més llarg (poc més de 32 quilòmetres en comptes de 24) i més segur. Tinc un record no gaire bo de la N. 420. Pujar en bicicleta el coll del Guix i després cap a dalt del coll de la Teixeta amb un munt de cotxes a tota màquina no és gens agradable.

Enfilo cap a Marçà i des d’allà en uns 7 quilòmetres m’he d’arribar a la Torre de Fontaubella. Hi ha poc desnivell però la carretera puja. A l’arribar-hi em noto les cames una mica cansades. Vaig cap a Pradell de la Teixeta per la carretera local que passa per l’estació del ferrocarril. A Pradell noto com les cames comencen a fer-me mal. Sóc a prop, només resta una rampa curta fins a la N420, pujar fins dalt del coll de la Teixeta i ja em deixaré caure fins a Duesaigües. Però em fan mal de veritat, tinc rampes. Pujo amb el plat petit i el que em pensava que seria una fàcil baixada se’m fa dolorosa. Llavors penso, de tan en tan tinc aquestes coses: des de fa més de 2 hores que no menjo res i el bidó d’aigua que duia des d’inici encara no és buit del tot. Normal, doncs, que tingui rampes. Com el dia era fresc, em notava bé de forma i el cos no notava la fatiga, no li he posat benzina. Error majúscul. Mai m’havien fet tan mal les cames com llavors. M’aturo. Poso les cames al terra i caminar no és fàcil. M’estiro, m’hi faig unes fregues i menjo i bec. M’hi estic una bona estona fins que em recupero. Torno a agafar la bici i faig els últims 15 quilòmetres tranquil•lament fins a Botarell.

Total 90 quilòmetres, temps en moviment 4 hores i 50 minuts, velocitat mitjana 18 km/h, lliçó apressa: cal hidratar-se i menjar més sovint faci núvol, sol, vent o boira, em noti amb fatiga o pensi que estic com una moto.

Anuncis

One response to “Ruta pel Priorat i la necessitat d’hidratar-se i menjar

  1. 90 KM ???? Animal….. desprès dieu de mi quan alguna vegada faig 70 ….

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s