21 de març

Sortim el David i jo. Decidim anar a la serralada de Marina i pel camí anem fent el recorregut final: dipòsit de la Coscollada d’Amigó- Seminari- Turó de Galceran- Alella Park- Teià – El Masnou – Montgat – Badalona – Montcada – Cerdanyola del Vallès. 66 quilómetres, 3 hores 52 minuts en moviment, 17 km/h de mitjana. El cert és que la primera part va ser de pujades i baixades, però la segona part des d’Alella fins a Cerdanyola, per la platja i el Besós, va ser tot recte. Gràcies que el vent bufava a favor el Besós el vam poder fer molt ràpid, tot i la gran quantitat de nens que hi havia per Badalona i Sta Coloma.

Copio l’interessant resum que va fer en David:

Si us en recordeu, hi va haver una sortida a la serra de la Marina que vam pujar fins al dipòsit de l’aigua de Badalona, pujada que vaig batejar com a Mordor (per com anomenaven els residents de l’hospital de Can Ruti a la muntanya per culpa de la boira que sol tenir a l’hivern). La sortida del passat diumenge, i continuant amb la trilogia del “Senyor dels Anells” del Tolkien, la podríem anomenar “Les Dues Torres”. En aquest cas, la primera de les torres és la ja coneguda torre de vigilància forestal de Badalona. La segona, el Turó de Galceran, que també sembla un nom dels del Tolkien, està a uns 10 Km per pistes, ja al terme d’Alella i és també una altra torre de vigilància forestal.

Vam començar a la cabana del tio Tom, com sempre, i desprès d’esperar-nos una estoneta per veure si algun dels altres “covards” s’apuntava, l’Iñigo i jo vam decidir fer camí directament cap a la torre de Mordor, vull dir….. de Badalona. Vam travessar el polígon de la Ferreria, Montcada, creuar el riu i començar a pujar la Vallensana. Com que la darrera vegada vam veure que hi havia una pista que pujava, més o menys paral·lela a la carretera, només començar la pujada vam veure el seu començament i vam decidir pujar per terra en lloc d’asfalt. Dit i fet, vam començar la pujada que de tant en tant tenia algun trosset més fort, però res de l’altre mon. Vam arribar al final del camí a una urbanització que es veu des de Cerdanyola i que com que no coneixíem vam decidir que només agafaríem els carrers que fessin pujada perque la nostra intenció era sortir a la carena per agafar una mena de carretera que porta fins on comença la pista fins a la primera torre. Vam arribar a dalt, tot i que s’ha de dir que els pendents d’algun d’aquests carrers no tenen res a envejar a la “matamachos”, però com a mínim no tenen pedres ni rellisquen. Vam sortir al mirador, vam fer una paradeta i cap a la torre. El camí ja ens era conegut i us haig de confessar que la pujada no em va semblar tan dura com la primera vegada. És forta i llarga (2,5 km) però potser ens ho vam agafar amb més calma i vam pujar molt be (corregeix-me Iñigo si dic alguna mentida). Un cop a dalt de tot, nova manifestació de ciclistes, un petit descans, i vam decidir continuar cap a Alella. Vam baixar un trosset per agafar un camí que sortia del principal cap a la esquerra i, cap a avall. Lo bo que te pujar a dalt de tot és que després tot és més aviat pla. Ja no hi ha pujades fortes i llargues (si que n’hi ha de fortes però son curtes i és poden fer amb relativa facilitat). Haig de dir que el camí és força maco i molt tranquil·let. Gairebé no ens vam trobar ningú fins arribar a la segona torre, Isengard, estoooo… Alella, passant abans per l’alberg de la Conreria i per un barri molt maco del qual us adjunto una foto d’una casa que en va fer gràcia. Un cop arribats a la torre, vam baixar per un camí entre mig d’unes vinyes que tenia un “lleuger” pendent. Tant, que hi havia 14 corbes de 180º , contades pel google maps :

http://maps.google.com/?ie=UTF8&ll=41.503662,2.268261&spn=0.001529,0.002411&t=h&z=19

tot ple de pedres i demés. Una meravella…

Vam continuar per la pista fins travessar l’urbanització i tornar a trobar la pista i arribar a Alella on vam baixar fins la platja i vam tornar pels diferents carrils bici fins al Besós i a casa. La pujada del Besós la vam fer força ràpida perquè l’Iñigo tenia pressa i em va portar amb la llengua fora però a les 12:30 estàvem a casa amb els deures fets.

Salut i pedals!!

Anuncis

2 responses to “21 de març

  1. Em vaig oblidar del “gaitero” de Montgat. Molt bucòlic…

  2. Retroenllaç: 30 de maig « Pass’Aran – Pedals de foc

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s