Sortida 7 de març

Diumenge. Un altre nit sense dormir gaire. Fa fred, no tant com altres dies, però s’ensuma la gran nevada de dilluns. A un quart de nou arribo a la cabana del Tio Tom, només hi ha el David. L’acompanya un amic de fa temps que ens acompanya fins el forat del vent. Des d’allà el David proposa anar fins Torre Baró com vam fer el 14 de febrer. Arribem bé i ràpid. Per sort no fa el vent de l’últim cop. La primera idea era tornar per Can Masdeu, però el comento la possibilitat d’anar fins a la serralada de Marina. Dit i fet. Baixem per carrers de Torre Baró fins el límit amb Ciutat Meridiana i travessem les autopistes pel pont i entrem a Vallbona. No coneixem com connectar amb Montcada, però trobem un pas al costat de la via del tren al costat d’una canalització d’aigua que surt d’una mina. Després m’informo que forma part de l’antic rec comtal que fa anys abastia d’aigua Barcelona i feia de la plana del Besòs una de les millors hortes de Catalunya.
Passem per la torre i el parc de l’aigua, un magnífic edifici i parc que contrasta amb la lletjor dels pisos de l’entorn i la fàbrica de l’Asland al seu darrera.
Passem a l’altre llera del Riu Besòs per un pont i agafem la carretera de Montcada a Badalona per la Vallensana. A bon ritme, 23 minuts, pugem dalt la Vallensana. Ens aturem als bancs i aprofito per buidar una mica la bufeta, beure i menjar. Ens disposem a iniciar la pujada del dipòsit (la Coscollada de l’Amigó). Recordava la duresa de les seves rampes; la muntanya mai no em defrauda. Tirem de ronyons i pugem fins dalt. Allà em trobo la gent de montalbaigrup (el José Luis i el Javi amb els quals férem els Pedals i d’altres companys seus). Ens saludem i la fem petar, ells han pujat per la cara nord del dipòsit (el K2 l’anomenen). El vent, el fred i l’espera de la resta fa acabar la conversa, ens citem per veure si ens trobem de nou.
Baixem per unes rampes que sembla impossible baixar-les, pel seu desnivell i pel seu estat. Segur que amb els pneumàtics que portem (mixtes jo, slicks en David) impossible. Passem per l’ermita de Sant Cebrià de Cabanyes i arribem a la carretera de la Roca.
Pensàvem que aniríem a parar més a prop de Montcada, però som a Sant Fost de Campsentelles. Baixem al Besòs, intentem trobar un camí per l’altre llera fins a Masrampinyo però desistim al veure que desconeixem la ruta i que haurem de trepitjar molt d’asfalt. Tornem al riu fins a Montcada i des d’allà per la “clàssica” (Ferreria, Ripollet, 4 cantons, Cerdanyola) arribem a casa.
Van ser més de 45 quilòmetres amb bon desnivells, tant de pujada (Vallensana i dipòsit), com de baixada (K2).
El mapa de la sortida

Aquesta setmana ens hem comunicat amb en Patxi, Gaspar, Juanma i companyia que vam fer els Pedals de Foc l’any passat per a trobar-nos i comentar la sortida d’aquest any.
Així també els de montalbaigrup ens han convidat a participar en la sortida Badalona Turó de l’Home que organitzen els btt’eros de Badalona pel proper 18 de setembre de 2010. Ja m’han apuntat. Déu!, només de veure el desnivell i els quilòmetres ja m’espanto. Ja cal preparar-se.
Au, salut i pedals.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s