Sortides btt pares Escaladei

Noves sortides del grup, amb afegits i absències.

Diumenge 14, sortida programada a les 8 del matí. Em desperto a les 8 i 10. Merda! Trucada ràpida, aneu tirant i espereu-me al Forat del Vent. Surto tan ràpid que oblido el bidó d’aigua. Fa fred, molt de fred. Ens trobem a la carretera del cementiri. Aquest cop hi som el Jordi Serrano, el Jordi Mogas, el David i jo. Cau aigua-neu. Per pistes i corriols anem fent pel mig de Collserola.

Cap allà les 10 els Jordis marxen i ens quedem el David i jo. Des del Forat del Vent el proposo tirar cap a la Torre del Baró per la carretera de les Aigües. Si fa o no fa farem el tram d’aquesta altra sortida quan preparava els Pedals. Arribem fàcil i no ens hi quedem gaire. No només fa fred, també bufa el vent. Per carrers arribem a Can Masdeu, pugem a la carretera del cementiri i de nou al Forat del Vent. Per la “matamacho” arribem al Portal de Valldaura i des d’allà al Coll de l’Erola. Ens aturem a fer una mica d’aigua. Decidim tirar fins el Tibidabo. Per les primeres rampes ens passa un ciclista alt com un pi. El David se l’enganxa i al poc el deixa. Els segueixo a certa distància. No hi ha forma de retallar-lis distància. L’altre tira cap a Vallvidrera, el David cap al Tibidabo. El segueixo, intento escorçar distància en les últimes pujades (fins i tot vaig a uns 14 km/h), però no hi ha forma, va com una moto. Dalt del Tibidabo el David em dóna una mostra del fred: se li ha gelat una gota d’aigua del bidó. Totalment glaçat. No ens estem per moltes hòsties, allà també bufa el vent. Baixem al Coll d’Erola. Em torno a fotre la típica i usual hòstia per distreure’m. Per arribar-nos a Cerdanyola baixem per Sant Medir, Can Borrel, Can Coll i Montlforit, com vam fer la tercera sortida. Un dia fred però molt maco. Poc més de 40 km amb una mica de tot: pistes i corriols per Collserola, carrers per Barcelona, baixades, pujades….

Diumenge 21 de febrer. Aquest cop no em dormo i a les 8 del matí soc, com sempre, a l’entrada del Parc de Collserola per Guiera. Avui hi anem el Jordi Serrano, l’Òscar, el Dani i se’ns afegeix un de nou, el Sergi. El David es dispensa. Gastroenteritis.

Decidim anar fins a Badalona. Per carrers arribem a Ripollet i des d’allà el mateix que vam fer la segona sortida, quan vam sortir sols el Dani i jo. Baixada plàcida, tota l’estona de xarrameca. Fem cap al pont del petroli on fem la primera i única parada. Anem tan relaxats, tant bla, bla, bla que quan tornem a ser al Besòs me n’adono que només falten dos minuts per les deu i he quedat amb la dona a dos quarts d’onze. Avui pillo. M’acomiado i tiro fort. Ho intento. Tinc per endavant uns 17 quilometres. Al principi aconsegueixo mantenir els 22 km/h, però el vent bufa en contra i l’anar sol fot. Baixo ritme, 20 km/h. El camí és pla, petita pujada, però collons amb el vent. Tot baixant no te n’adones, però ara. Arribo a Montcada. Veig que no arribaré a dos quarts. No bufa tant de vent pels carrers i intento anar més ràpid, però he de canviar de ritme de forma contínua semàfors, cotxes, passos de vianants… Impossible. Sóc a l’entrada de Cerdanyola pels 4 cantons quan falten tres minuts per dos quarts. Decideixo pujar per la carretera de Barcelona, girar per l’entrada nord, Santa Anna i Ronda Serraparera. Arribo a dos quarts i deu minuts d’onze. Pillo.