Sortida amb en Jaume: el Pedraforca

Des de sempre la colla que sortim a l’estiu havíem parlat de fer una sortida en família. Finalment aquest octubre vam quedar d’acord fer el Pedraforca (2.497 mts). El cert és que mai l’havia pujat i em feia molta il·lusió i més fer-ho amb en Jaume.
Al final érem 5 famílies: Chus-Juanma / Gaspar – Eva – Mireia -Xavi / Patxi – Carmina – Sara / Jordi – Silvia – Júlia / Marian – Jaume i jo. Les nenes tenen 8 anys, el Xavi i el Jaume en tenen 3. Si bé en Jaume és 4 mesos més gran, el Xavi és força més gran.
Vam sortir dissabte al matí, directes cap al Gresolet. Com era octubre esperàvem trobar un paisatge com el que vam gaudir uns anys enrere amb en Juanma i el David R.
Tardor al Refugi de Gresolet

Dissortadament aquest any ha arribat tard el fred i la tardor. A mitjans del mes d’octubre i en màniga curta. Vam fer una cervesa i vam anar a dinar al restaurant Can Susèn. El cert és que d’altres cops havia menjat millor, personalment el que vaig triar era bo, però d’altres companys van trobar el menjar fred i poca quantitat. Una desil·lusió perquè tenia un bon record. Ara bé, les vistes al Pedraforca des del menjador del segon pis on dinàrem són espectaculars.
Un cop dinats anàrem cap a Saldes a fer un tomet i unes compres. Tot seguit vam pujar al refugi de Lluís Estasen per a sopar i fer nit.
Diumenge ens llevàrem, el matí era fred (dos graus sota zero a 2/4 de nou), però assolejat. Tots excepte la Marian vam començar a caminar un poc després de les 9 del matí. Al principi el camí és senzill, si bé hi ha algun pas entre pedres que havia de fer de la ma d’en Jaume, per la qual cosa decideixo no deixar de donar-se-la perquè de seguida el camí s’enfilava i pujava i pujava. El ritme era lent però sense pausa. Entre pins, tot cantant cançons, pugem pel bosc.
De la ma, pugem dins el bosc
Grups d’excursionistes ens passen, molts d’ells sorpresos de veure caminar en Jaume per aquelles contrades. Record especial per un home de 74 anys que, amb un exquisit humor, esperava que el Jaume tingués la seva edat per tornar a fer plegats el Pedra.
He d’entretenir el Jaume amb tot tipus de contes, perquè comença a avorrir-se i a cansar-se. Així doncs, com un entreteniment més, posem pedres a les fites que trobem pel camí.
Fem més gran les fites
Al final el convenço que fins que no s’acabi el bosc caminarà, després ja el pujaré a la motxilla. Així és com una mica abans d’arribar al coll de Verdet l’he de pujar a l’esquena.
Comencem la grimpada i la paret és plena de gent.
Grimpada inicial
Em preocupa perquè sento com cauen pedres. Massa gent. La grimpada és fàcil, però per seguretat havia portat un arnès i una corda petita d’uns 10 metres per a què m’asseguressin al pujar. Ajudat per en Juanma i en un tram el Gaspar, pujo poc a poc sense dificultats, però amb tensió per dur alguna cosa més que 15 quilos a l’esquena.
Per fer el segon tram de grimpada fins el Pollegó Superior sembla que s’hagi de demanar torn.
Grimpada final fins el Pollegó Superior
Cansat, però content, arribem a dalt de tot.
Arribem dalt de tot
Dalt vam fer un petit mos en el poc espai que hi havia. De tant pendent que estava d’en Jaume el cert és que no vaig tenir temps de gaudir de les vistes des d’allà. Massa gent que passava, poc espai per estar-s’hi i massa ganes de moure’s.
Fem fotos, en Jaume amb una samarreta de la seva escola
Pedraforca
i comencem a baixar

El primer tram el porto a l’esquena, però un cop arribem a l’enforcadura el baixo i fem la tartera de la ma.
Enforcadura
Al principi riu i s’ho passa bé tot relliscant amb les pedres, però un parell de relliscades li fan agafar por, així que una mica abans de baixar un canal al final de la tartera me’l torno a pujar a l’esquena. En poc menys de 5 minuts arribem al principi del bosc i hem de girar a ma esquerra per un camí directe que ens du fins el refugi. En Jaume dorm. De seguida arribem al Refugi on ens espera, un pèl preocupada, la Marian. Hem trigat unes 8 hores en total. Molt de temps, no podem fer-ho més ràpid, prou entenc que ha caminat el Jaume.
Ha estat una excursió fantàstica, res a veure amb les habituals que fem la colla, amb el seu punt diferent al fer-ho amb la família, especialment amb els petits. L’opinió general és que ha estat dura, potser massa, però tots hem acabat contents.
Fem un entrepà al refugi, recollim i baixem cap el Vallès uns i d’altres cap a Badalona, amb la satisfacció personal d’haver fet el cim acompanyat amb en Jaume. Ell està força cansat, però també molt content. Hem de pensar en la propera, potser una mica més light, però això no pot quedar-se aquí.

Advertisements

One response to “Sortida amb en Jaume: el Pedraforca

  1. Retroenllaç: 2010 in review | Pass’Aran – Pedals de foc

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s