Pass’Aran: fets

Crònica amb un mes de retard.

Els passats dies 1 a 5 d’agost, en Gaspar, en Mario, en Patxi, en Mateo, en Juanma, en Jordi i jo vam fer la ruta del Pass d’Aran.

Segons ens van dir vàrem ser el segon grup que la va iniciar i acabar sota la organització que ofereixen els diferents refugis.

L’itinerari no té una especial dificultat si ets acostumat a caminar per la muntanya, ni cap handicap important. Personalment crec que és un nivell per sota de Carros de Foc i Porta del Cel. Però bé, no només s’hi va a la muntanya a patir, també a passar-ho bé, fruir i admirar els paisatges, i d’això últim, de paisatges, en vam gaudir i molt, per la seva bellesa natural (muntanyes, rius, boscos…), com “artificial” (pobles, mines abandonades…).

El tracte amb la gent dels refugis va ser fenomenal, exquisit i sense cap però. Els serveis que oferien va ser molt diferent, car és difícil comparar refugis i menys quan alguns són a peu de carretera i semblen hotelets, i d’altres són autèntics refugis de muntanya a 2.200 mts d’altitud. Tot i que els esmorzars a la banda de l’Arieja…

Pel que fa a la senyalització de la ruta no hi ha cap tram perdedor, atès que o el camí és evident o segueixes les senyals del GR-10. Ara bé, caldria demanar a l’organització que poses fites en l’etapa entre els refugis d’Araing i Montgarri, perquè hi ha trams que vas una mica a cegues. Ja ens va explicar en Kim Calbetó que fins fa poc aquells camins només eren trepitjats per les vaques i els pastors. Imagino que amb el temps, i si la ruta aconsegueix l’èxit de públic que es mereix, ja aniran fent millores.

En un comentari anterior m’havien demanat si teníem els tracks de la ruta. Primer de tot gràcies per llegir-me i pel teu comentari Benjamin, però dir-te que no els hi tinc. Si bé en Mario va dur GPS, desconec si els ha pogut passar a l’ordinador o pujar-los a la www. En tot cas, com deia, no cal, la senyalització és correcte i en vam tenir prou amb el mapa, un altímetre i la brúixola. Si bé és cert que amb en Jordi i el Gaspar ens vam despistar en l’etapa entre Eylie i Araing, va ser per confiar amb les marques del GR i no adonar-nos que era un altre que, si bé no era senyalitzat al mapa, si que era evident que no duia cap a l’est. A banda d’aquest descuit, el pas des del Coth de Montoliu cap a Montgarri i potser algun petit tram més, no recordo cap més problema.

Poc a poc faré una crònica més extensa de cada jornada, amb fotos les quals aniré pujant des de l’àlbum de picassa.

En fi, ruta 100 x 100 recomanable i més si aneu acompanyats per uns amics com els que vaig compartir el camí (no m’oblido de vosaltres, companys).

Au, salut i…. treball, que és el que toca ara

Anuncis

3 responses to “Pass’Aran: fets

  1. iñaki atxukarro arruabarrena

    Buenos días:

    Tengo intención de hacer ese recorrido este verano con un grupo de amigos catalanes. El problema es que tengo mucho vértigo y me bloqueo si hay pasos áereos o dfíciles. ¿Hay algún paso de esas características?

    Eskerrik asko

    • Kaixo, bon dia:

      En respuesta a tu pregunta decirte que pasos difíciles, entendidos como escaladas sencillas o aéreas, no hay en el recorrido normal, excepto si quereis hacer los picos (son opcionales, aunque recomendables).Tramos “difíciles” en la ruta normal, serían: en la bajada desde el Port de Barlonguera hacia el Estanh Long, camino al refugio de Estanhous, pero han colocado una sirga dónde cogerse; y en la etapa que va del Refugio de Aranh y sube un collado que ahora no recuerdo el nombre y baja hacia el Val d’Aran. Ahí hay que buscar los pasos más sencillos, que no son aéreos, pero has de echar las manos en algunos tramos cortos. Pero vaya, nosotros también fuimos con un compañero con miedo a las alturas y no tuvimos problema alguno. Eso sí, llevávamos una pequeña cuerda, no por necesidad sino para darle más seguridad si se colapsaba en algún tramo.
      La verdad es que la ruta es muy bonita, los paisajes increíbles y el trato con la gente de refugio genial. Es muy buena elección si decides hacerla. Suerte!!!

  2. Retroenllaç: 2010 in review | Pass’Aran – Pedals de foc

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s