Pass’Aran: falten 7 dies

Ahir dijous vam fer el soparet per a preparar el Pass  d’Aran, només hi faltà el Mario que era fent Carros de Foc (està fort, en Mario). La novetat fou que no vam anar al Pantaibèric com sempre, era ple a vessar, sinó que els badalonins ens portaren a tastar els magnífics entrepans que fan al Can Llaunes. És un lloc típic del Passeig de la Rambla on pots gaudir del soroll del mar- interromput de tant en tant per rodalies Renfe- i d’una carta variada de tapes i entrepans. Després van portar-nos a la gelateria Can Soler, no menys típica i clàssica, on vaig tastar una terrina de gelat mixta d’strudel de poma i xocolata amb licor excelsa.

Sembla, pel que em va comentar el Kim de Montgarri que el vaig trucar mentre sopàvem, que no hi ha neu, potser alguna llengua petita, però que no cal anar carregats ni amb piolets ni amb grampons; la calor d’aquests dies, no només crema la Catalunya sud, sinó que també fon la neu dels Pirineus. Així doncs, menys pes a carregar a les motxilles.

No tindrem els traks de la ruta pel GPS, però la ruta està força assenyalada i no hi ha cap lloc especialment perdedor. El perill de perdre’ns per la boira, tan present a la banda nord dels Pirineus, es dilueix per la bona senyalització que hi ha pel fet de seguir en dues etapes (Ribérot- Eylie i Eylie- Araign) i mitja (entre Estangnous i Riberot) el GR-10. Això em deixa més tranquil, perquè recordo l’etapa entre Certescan i Pinet de la Porta del Cel vam perdre molt de temps per culpa de la boira.

També hem decidit fer alguns cims, si la meteo, la forma física o qualsevol altre entrebanc no ens ho impedeix. Així el primer dia tenim pensat fer el Tuc de Barlonguèra (2.802 mts) directe des del Refugi de Montgarri, en comptes d’anar al port de Barlonguèra i des d’allà pujar el Tuc. El segon dia intentaríem el Mont Vallier (2.838 mts), que faríem només començar des del refugi d’Estaugnous: pujar-lo, baixar-lo i després fer l’etapa fins a Ribérot. És una etapa curta (5 h – 6h.), però amb el handicap que tindrem uns 1.500 mts de desnivell negatiu, la qual cosa farà patir els genolls. La tercera etapa no hi ha cap pic per fer. Finalment, a la quarta etapa (Eylie – Araing), aprofitant que és curta (4 h. – 5 h.), si bé amb força desnivell positiu (1.320 mts), provarem de fer el Pic de Crabèra (2.629 mts) un cop arribem a Araing. Ara per ara desistim de la possibilitat de fer el Tuc de Maubèrme (2.880 mts), tot i passar al tocar, perquè l’última etapa és llarga (7 h – 9 h.) i després hem de tornar cap a casa. No volem repetir com a Pedals, que arribàrem a casa a quarts de dues.

Només resten 7 dies per anar-hi, ja en tinc ganes. Moltes. A banda fer Pedals m’ha permès agafar un punt de forma física i fons que abans no tenia. Ho he pogut comprovar aquests dies, que he sortit un parell de cops amb la bici i m’hi he trobat força bé.

Aps, no me n’oblido del company Lluís, amb qui l’any passat coincidírem a la Porta del Cel, i que està fent en aquests moments en solitari els Cavalls del Vent. Pit i collons, Lluís, i sort, molta sort. Ja ens explicaràs a la tornada la teva experiència, que jo em vaig quedar a mitges.

Au, salut!

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s