3a etapa: Espot – Vielha

Fem nit a Cal Colom d’Espot. Dormo. De sobte alguna cosa em desperta. Trons i pluja. Les bicis!!! No totes són a cobert. Desperto al Juanma i baixem. Trobem al fill de la mestressa de la casa arraconant les bicis. Molt amablement s’ha despertat abans i ha pensat el mateix. Cal agrair-li. Plou de valent, són les 6 del matí i hem quedat per esmorzar a les 7 h. Dormo aquella hora i baixo a esmorzar. Encara plou. Els ànims s’han refredat una mica, a ningú li agrada sortir amb aquest temps. Decidim esperar una mica, sobretot perquè veiem llamps i tampoc és qüestió de mullar-se massa o quedar-se fregit pels llamps. Cap allà quarts de nou escampa i de seguida agafem les bicis i baixem per la carretera. Abans ens acomiadem de l’Esther i el Mateo que tampoc no saben que fer i enfilem camí a Estais (km 145, 1393 alt).

Plovisqueja tímidament. Poc abans d’arribar a Estais per la carretera que porta a Son, tenim el primer dubte, els que van davant es passen el desviament per la pista i entrem en la típica discussió si per aquí o per allà. Ens dividim en dos grups, uns van per la pista, la majoria per la carretera, que sembla més fàcil. Quan girem cap a les rampes que porten a Estais passa un grup que ens afirmen que si fem els Pedals aquell NO és el camí. El “feisbuk” ho diu clar, cal passar per Estais, el que em fa pensar que molta gent s’estalvia quilòmetres fent més ruta per carretera. El cert és que anem a Son i la carretera asfaltada porta allà, però hem decidit ser “puristes” i fer la ruta d’acord amb allò que marca el llibre.

Travessem Estais i, per una pista l’últim tram de la qual hem de baixar de la bici per passar uns esglaons, tornem a arribar a la carretera asfaltada. Passem Jou (km 149, 1304 alt) i, de nou per pista, arribem a Son on al refugi- restaurant Casa Masover hi ha el control número 7. Demanem entrepans i fem un petit mos. Al sortir un home, crec que del restaurant, comenta a d’altres ciclistes que amb el temps així aconsella passar d’arribar-se al bosc de Gerdar i agafar la carretera directe a Sorpe, que és el punt on hem d’enfilar cap a Montgarri. D’aquesta forma, sembla, ens estalviarem més d’una hora de temps. Però com ja hem decidit fer la ruta fil per randa com mana el “feisbuk”, anem a agafar la pista camí de Gerdar.

Aquest mapa aproximat ens fa una idea dels dos trajectes:

Per senders i pistes anem pujant, a vegades amb rampes importants, fins a la pista de lo Calvari, que travessa per l’avetar més important de la península, la Mata de València. Al poc d’agafar la pista ens trobem amb l’incòmode sorpresa que fan obres: passen una canonada per mig de la pista. Entre les obres i la pluja dels últims dies allò és un fangar, hi ha moments que baixo de la bici perquè s’enfonsa i rellisca la roda. Un esforç inútil donar-li els pedals en aquelles circumstàncies. En d’altres moments la pista resta reduïda a escassament metre i mig pel forat que hi ha al mig i cal tenir cura. Les bicis queden ben brutes.

Finalment arribem al bosc de Gerdar i fem un escrupolós cas a la organització i ens baixem de la bici. És un tram on és prohibit el trànsit de bicicletes. Personalment trobo un encert aquesta decisió per la conservació del medi i perquè ens fa entendre que Pedals de Foc en cap cas és una prova competitiva, sinó una ruta per gaudir de la natura, del paisatge, de l’entorn. I val la pena, molt, de passar de forma tranquil·la pel bosc de Gerdar. Al costat del pont de fusta, que travessa el barranc de Cabanes, ens retrobem amb Los Llorones, amb qui havíem coincidit breument a Son.

Travessem el refugi de Gerdar (km 163, 1517 alt) on antigament hi havia un control. Pugem fins a la C-28. En una ràpida i divertida baixada arribem a Sorpe (km 168m, 1270 alt). Allà ens aturem, fem un altre petit mos. En Gaspar i el Sergio “netegen” la bici en un cóm, que és com es coneixen els abeuradors al Pallars. Surten plenes de verdet, però sense fang, això sí.

Ara no hem de perdre la Noguera Pallaresa i ara per carretera asfaltada, ara per pista, arribar fins a Montgarri (km 193, alt 1655). El riu ens acompanyarà una bona estona. Són 25 km de pujada progressiva, algun replà, alguna rampa una mica més dura, tot passant Isil i Alòs d’Isil, deixant el Pallars i entrant a la Val d’Aran.

A Alòs d’Isil decidim que cadascú vagi al seu ritme i quedem al Refugi de Montgarri per dinar. Pedalejo una bona estona en terra de ningú, entre el grup de davant (Javi, José Luis, Sergio, Patxi i Miquel Àngel) i el de darrera (Gaspar, Juanma i Javi). A vegades veig l’últim del primer grup, però després de passar les Bordes d’Isil i travessar el Noguera (km 185, alt 1465), afluixo una mica el ritme. Les rampes són una mica més dures. En un moment giro el cap i em sembla veure el Juanma de lluny. Decideixo baixar una mica més el ritme per a fer plegats la resta d’etapa. Al final d’una pujada, estranyat de què no m’hagi atrapat, giro el cap. No el veig. Giro una mica més el cos, uns instants, sense deixar de pedalar. Tampoc. Quan torno a mirar endavant m’havia desviat de la ruta i quasi bé caic barranc abaix. És el primer avís, perquè instants després sí que cauré, aquest cop de veritat. Caiguda estúpida, per burro.

Era en una baixada curta, al final de la qual hi havia uns bassals. Decideixo aproximar-me a la banda esquerra per passar al costat d’aquells. Hi ha una branca d’esbarzer i, al passar al seu costat, no se m’acut res més intel·ligent que arronsar el braç per a què no se m’enganxi la samarreta. Ho faig un xic bruscament i giro el manillar. La roda de davant canvia de direcció directe cap un bassal, on la roda xoca de costat. Caic. Colpejo amb el manillar a les cames i amb els braços amb la pista. Per sort no anava massa ràpid, perquè cal ser idiota per caure d’aquesta manera.

M’aixeco adolorit i maleint el meu mal cap. M’estic un parell de minuts amb el cos com tremolós, amb un cop important al turmell, que se m’inflama. Una rascada al colze. Uns hematomes a les cames, a les dues. Hores d’ara, una setmana després, els hematomes són encara més lletjos i amb l’agreujant que aquest dilluns vaig caure quan era pujat a un escambell, amb la mala sort de donar-me de nou un cop amb la travessera de fusta al mateix turmell on m’havia fotut a Pedals. Resultat, he estat 5 dies amb el turmell inflamat com una pilota. No tenia forma. Les he passat putes amb els mitjons i les sabates. Cal ser idiota, cony!

Bé, on érem… al cap d’una estona, i amb la bici encara al terra, arriben el Juanma i en Gaspar. M’ajuden a posar bé la bici i continuo el trajecte amb ells. Arribem al Refugi de Montgarri, hi ha el control número 8, on ens esperen la resta. Al cap de res arriba el Javi, i tots junts dinem. Abans pregunto al Refugi per en Kim Calbetó per parlar del Pass’Aran, però no hi és. Em diu la noia que m’atén, amb poques ganes perquè va molt enfeinada servint dinars, que està fent la ruta. Ja ho sabia, així m’ho havia comentat ell, però tenia l’esperança de trobar-me’l. Dies després parlo amb en Kim que em comenta que estava en ruta amb gent de l’organització de Carros de Foc per una possible col·laboració. Carros mor d’èxit i massificació?

Tot dinant plou una mica. Abans de sortir cap a Pla de Beret, me n’adono que el camel – bag perd aigua. Penso que l’he arreglat però al cap d’uns quilòmetres noto els ronyons humits i no és de suor. És de l’aigua del camel-bag i, de freda que està, em molesta força. Em quedo enrere maleint el puto camel que vaig comprar a El Corte Inglés. Arribem al pàrquing de Pla de Beret (km 199, alt 1880) i llenço tot l’aigua que em quedava. Em fot mal l’esquena, la tinc gelada.

A partir d’aquí per pistes arribem a Bagergue (km 206, 1466 alt) i Unha (km 207, 1298 alt). La baixada és molt divertida i relliscosa pel fang. Me n’he oblidat de l’hòstia i m’ho passo força bé baixant ràpid. A partir d’aquí em d’estar ben atents al llibre de ruta, cal cercar la ruta adequada pels carrers de diversos pobles. Pel que he llegit a d’altres blogs, hi ha molta gent que des de Pla de Beret baixen fins a Vielha per la carretera; molt més ràpid, però sense encant.

Travessem Gessa i arribem a Arties (211m alt 1152) on, abans d’entrar-hi, veiem ossos engabiats. A Arties ens perdem una estona. D’acord amb e llibre de ruta em de seguir pel carrer de Bahns però aquest és tallat per obres. Donem unes voltes i, veient que no ens hem sortim, decidim passar de la tanca que talla el carrer, aixecar-la i continuar per on diuen. Deixem dels antics Banhs de Arties i arribem a Garós on novament hi ha un moment de desconcert. Finalment trobem el bon camí cap a Casarilh per la pista. Per un tram de trialera molt divertida i exigent, arribem a Betren i, més enllà, entrem a Vielha. Això s’acaba. Tornen a la ruta que havien deixat per un descuit, creuem el Garona per travessar-lo de nou pel pont de fusta que ens du directes a la botiga de l’organització. Hem acabat Pedals!. Abraçades, riures… Cansats però molt contents ens posen l’últim segell i ens donen el maillot de “finishers”.

Foto amb maillot

Foto amb maillot

Per sort podem dutxar-nos a l’hotel Pirene, anem plens de fang. Ens canviem de roba, pugem les bicis als cotxes,

i fem camí cap a casa. Com és tard- passen de les vuit del vespre- mirem de menjar pel camí. La primera idea és aturar-nos al Pont de Montanyana, però per sort tirem cap a Benavarri on sopem de puta mare al restaurant Can Pere. La carn és genial (jo vaig tastar la perdiu, però els que demanaren l’estofat de senglar- que vaig provar- es lleparen els dits); les quantitats generoses: el preu força ajustat; el servei, això sí, una mica lent. Un lloc prou recomanable.

Arribem a quarts de dues a Badalona on ens acomiadem de la gent. El Juanma em porta a Cerdanyola del Vallès. Arribo cansat i amb son, però molt content d’haver acabat Pedals i d’haver-ho fet amb prou garanties i forces. Ara toca descansar que en poc menys d’un mes comencem el Pass’Aran.

Companys, això s’ha de tornar a fer, aneu mirant rutes per aquí i per allà, que l’any vinent repetim!

Salut!

Anuncis

One response to “3a etapa: Espot – Vielha

  1. Retroenllaç: Pass’Aran: falten 7 dies « Pass’Aran – Pedals de foc

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s