Dijous 2 de juliol de 2009: anem cap a Vielha

Són les 4 de la tarda i arriba el Juanma a buscar-me. Pugem la bicicleta i les motxilles i enfilem camí cap a Badalona. Quan arribem ens esperen en Gaspar i en Patxi. Estem una estona col•locant les bicis, sembla el tetris: ara mou la roda cap aquí, aquest pedal que xoca cap allà, compte amb el manillar, baixa el seient… Arriba el segon cotxe amb el Mateo, el Miquel Àngel i el Sergio. Posem l’última bici i marxem. Comença a fer-me pessigolles l’estómac. Tinc ganes d’arribar-hi i començar; ja ha arribat el dia que marxem. Penso quan fa un any ho veia impossible, em ve al cap quan fa uns mesos considerava que ni tan sols ho intentaria, recordo la primera pujada al dipòsit (la Coscollada) on vaig creure que no aguantaria 80 km a la bicicleta. Però era allà, no hi havia marxa enrere i estava molt il•lusionat.
El viatge fins a Vielha va ser llarg, sobretot per en Gaspar que va patir molt la calor. En Juanma no volia posar l’aire condicionat- cosa que jo li agraïa perquè tenia fotuda la gola. Bé, com a mínim va riure una estona amb la mala llet del Juanma i meva contra la quantitat d’ineptes conductors que circulen per les carreteres.
Per la plana de Lleida feia tanta calor – 35º- que vam aturar-nos a Alfarràs a fer un beure. De camí cap a Vielha recordo les vegades que vaig circular per aquelles carreteres amb l’Alex camí d’Ordesa o de Benasc.
Arribem cap a les 9 del vespre a l’hotel Pirene de Vielha després de passar per primer cop per a mi pel nou Túnel. L’habitació és ample i amb un gran terrassa. Dormiré amb en Juanma. Allà tenim les bosses preparades que ens dóna la organització amb el llibre de ruta (road book o facebook com el va batejar en Gaspar), un mapa de l’alpina, diferent propaganda, un bidó d’aigua i unes ulleres de sol. La primera impressió del llibre de ruta és que serà força complicat anar girant pàgines i fer anar la bici a la vegada. Els dies següents vaig comprovar com no era pas tan difícil, però que el porta mapes era molt deficient.
Al cap d’una estona arriba el tercer cotxe amb els dos Javis i el José Luís, ja hi som tots. Toca sopar que ja són quasi bé les 10 de la nit i l’endemà esmorzem a les 7 del matí, que a les 8 ens venen a recollir per dur-nos a l’entrada sud del túnel de Vielha.
El sopar consisteix amb un buffet lliure on els primers plats són força correctes, però els segons són reescalfats. Primer provo la carn empanada, que deixo a la meitat perquè no hi ha qui se la mengi i opto per una truita de riu. Es deixa menjar millor, però està seca. Què hi farem!
L’endemà ens espera la primera etapa, cal anar al llit d’hora i descansar. Xerrem una mica a l’habitació, escolto música amb l’mp3 i a dormir. Tinc moltes ganes de començar a donar-li els pedals, tot i el respecte que li tinc per la desconeixença de les meves possibilitats a una ruta tan llarga i amb un desnivell tan gran.
Continuarà…

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s