Continuem amb la preparació

Ahir dia de Sant Joan, 24/6/09, vam sortir amb la bici el Juanma i jo a fer una ruta per Collserola. No teníem una ruta establerta. Anàrem a veure el que sortia i a descobrir noves rutes. Al final fam fer una ruta ben pinxa d’uns 52 kilòmetres, aproximadament. He intentat portar-la al google maps i aquest és el resultat, també aproximat  i ateses les meves mancances i les del programa de fer mapes:

Vam sortir des de Can Coll a Cerdanyola i vam anar cap al Pi d’en Xandri a Sant Cugat, per unes pistes amples i en bon estat, excepte les primeres rampes que em van fer recordar el sopar de la revetlla, el vi, el cava, anar a dormir a quarts de dues de la matinada i estar donant-li als pedals a les vuit del matí.

Des del Pi d’en Xandri, per una pista també molt correcte, vam arribar a la urbanització Sol i Aire. Per unes rampes asfaltades bastant pronunciades arribàrem a la carretera de l’Arrabassada, la vam pujar una mica i trencàrem a la dreta per agafar una pista cap al Tibidabo. Abans d’arribar-hi vam perdre una mica el temps tot mirant- admirant!- les cases i palaus que hi ha a la seva falda. Després vam baixar a la Torre de Collserola. Mai no m’havia acostat fins allà. Tinc pendent d’un dia anar-hi amb la família i pujar el seu mirador.

Des de la Torre de Collserola vam veure una muntanya amb una gran torre de telecomunicacions- el Puig d’Ossa o muntanya de Sant Pere Màrtir– i vam decidir acostar-nos-hi. Baixarem fins a Vallvidrera i allà preguntàrem com arribar-hi. Un parell de nois que també anaven amb bicicleta ens digueren com fer-ho, advertint-nos que l’última rampa era forta. I no els hi faltava raó! Des d’allà dalt les vistes cap a la desembocadura del Llobregat i de Barcelona són esplèndides. Val la pena anar-hi.

Decidim baixar fins a Esplugues, amb la finalitat de tornar després a pujar i “fer cames”, però ens creuem amb la carretera de les Aigües i canviem de plans. Primer girem cap a la dreta direcció el Llobregat per veure fins on arriba. Poc després arribem a la Plaça Mireia on hi ha un aparcament de cotxes gran, així doncs que tornem per on hem vingut i seguim la carretera de les Aigües direcció Besòs. És un excel·lent mirador de Barcelona i rodalies, farcit de gent, això sí, que aprofiten el dia de festa per a fer un tomet, fer footing, sortir amb bicicleta, passejar els gossos… això complica una mica la circulació, i més si la vols fer una mica ràpida.

Arribà un moment que la carretera es talla, no li trobem continuació, així que decidim tirar cap a un club de tennis – Vall Parc- i baixar a la carretera de l’Arrabassada. Allà tornem a pujar fins a una coneguda “paella” que fa la carretera i sortim per una pista cap a la gossera. Déu quin tuf a merda i pixats que feia!! Era just l’hora que els voluntaris treien a passejar els gossos i tot era farcit d’excrements i pixums. Per la pista arribem a la carretera d’Horta i al Forat del Vent. Encara tenim forces i decidim continuar fins al castell de Torre Baró.

Una mica abans de la carretera del Cementiri Nord, que passem per dalt, tornem a agafar la carretera de les Aigües que abandonem definitivament una mica més enllà i abans del seu final per girar cap a Torre Baró. Arribem de seguida. Ara podem contemplar l’altre riu que envolta la ciutat de Barcelona, el Besòs, així com part del Vallès- la calitja ho tapa tot i ens impedeix veure el Montseny- i la serralada de Marina. Per un carrer- carretera Ample de Roquetes- arribem a Can Masdeu, una antiga leproseria ara okupada. No entenc com la ciutat ha deixat a perdre una casa i una finca tant maques, que fins i tot tenen reconeguda la protecció de patrimoni artístic històric de Barcelona. Per unes rampes ben empinades que ens fan suar, ja és migdia i el sol calenta de valent, arribem de nou a la carretera del cementiri Nord i pel pont tornem pel mateix camí fins el Forat del Vent. Des d’allà baixem per la senda dels caçadors fins a Can Coll, esquivant els urbanites que surten a passejar i col·lapsen l’ample de la pista.

Arribem a Can Coll, el compte kilòmetres indica 51,15 km, velocitat mitjana de 14,2 km/h, 3.32 hores. Avui ha estat una sortida maca, un perfecte entrenament: bona quantitat de kilòmetres i acceptable desnivell pel que farem a Pedals. Diumenge toca un altre cop pujar al dipòsit de Badalona i fer kilòmetres per la Serralada de Marina amb la resta de companys.

Salut i pedals!

Apunt del Pass d’Aran: a última hora s’ha afegit un altre noi, en serem 8. És en Mateo, company del Miquel Àngel, que és qui ens farà també de “sherpa” a Pedals. Ens portarà les maletes i estarà per si algú defageig en l’intent, a canvi tindrà tot pagat – allotjament, menjars i benzina, s’entén- aquells dies.

Anuncis

4 responses to “Continuem amb la preparació

  1. Hola Iñigo, gran sortida i gran crònica. A Pedals porta la llibreta que farem cròniques (si és que estem d’humor per fer-les després de tant esforç…!). Ens veiem el diumenge a Badalona (que vingui Juanma sens falta!)

    Patxi

  2. Retroenllaç: Sortides btt pares Escaladei « Pass’Aran – Pedals de foc

  3. Retroenllaç: Sortides btt pares Escala Dei « Pass’Aran – Pedals de foc

  4. Retroenllaç: 14 de març de 2010 « Pass’Aran – Pedals de foc

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s