Còmics

Avui em surto una mica del guió i de la temàtica habitual, però és que vull fer una recomanació d’uns còmics sobre muntanya: La cumbre de los dioses.

El dibuix és de l’increïble Jiro Taniguchi, el guió de Yumemakura BAku. Són 5 volums, amb més de 300 pàgines cada un d’ells, que respecten i conserven el seu format original japonès:i s’han de llegir de dreta a esquerra.  Al principi costa una mica, però després t’hi acostumes.

Feia temps que hi anava al darrera però no em decidia, el preu de cadascú dels volums (18€) em frenava, perquè si en comprava un sabia perfectament que hauria d’acabar la col·lecció. La sort és que em feren una oferta que no podia rebutjar al saló del Còmic de Barcelona: 50 € per tots en una capsa.

Els he llegit molt ràpid, massa i potser en un temps els torni a agafar per fer una lectura més pausada. El guió és el “responsable” d’aquesta afany de lectura, fa que sempre tinguis ganes de passar la pàgina i veure què és el que passarà. Hi ha pocs moments avorrits per una còmic tant llarg, potser les reflexions del personatge que fa de fil de la història – un fotògraf anomenat Makoto Fukamachi-, però conforme avança la història descobreixes la seva necessitat. No hi ha res sobrer, encaixa a la perfecció.

Tot comença i acaba en expedicions a l’Everest. En la primera el fotògraf – muntanyenc descobreix un tresor en una botiga de Katmandú: una càmera de fer fotos que podia pertànyer a Mallory. Mitjançant aquesta troballa el fotògraf es topa amb un escalador japonès del qual no s’en sabia res feia uns anys, Joji Habu. A partir d’aquest fet la història comença a girar al voltant del genial escalador. El fotògraf vol saber-ne més d’ell, cerca tota la informació, s’entrevista amb els coneguts d’aquell i pas a pas descobreix una esportista fantàstic, però al qual li perd el seu tarannà aspre, solitari, enigmàtic, obsessiu… Finalment entén que Habu resta a l’Himalaia voluntariament per fugir de la pressió, pujar muntanyes de forma anònima – i il·legal (es fa passar per sherpa per no pagar els permisos que els hi són imposats als estrangers per a fer cims)-, tot preparant-se per una fita impossible: fer en solitari i sense oxigen l’ascensió hivernal per una cresta quasi-impossible de l’Everest.
El fotògraf torna al Nepal i aconsegueix al “permís” d’Habu per a què li faci fotos- potser una mica forçat el com Habu permet que li acompanyi-, però amb la promesa de què Fukamachi no l’interrompi, no s’ajudin mutuament, ni res. Habu vol fer el cim en solitari i res no l’ha de distreure, Fukamachi només ha de ser un testimoni.

No explicaré res més, qui en vulgui saber més només ha d’arribar-se a la seva botiga de còmics més propera. No ho dubteu, fareu una bona compra.

Salut!

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s