Travessa en solitari

Tot just acabar els carros, els primers dies d’agost del 2005, decideixo tornar a fer una petita ruta, ara tot sol. Un parell de dies, una cosa senzilla per aprofitar la forma física aconseguida i el “mono” de muntanya. També és l’últim estiu abans de què el desembre neixi en Jaume. L’he d’aprofitar.
No tenia del tot clar el recorregut, l’únic que era innegociable era començar des d’Estac , on tenim una caseta, i tirar cap amunt. Després vaig lligar el recorregut: sortir d’Estac (1.167 mts d’altitud), pujar el Tuc de la Cometa (2.446 mts), baixar fins el Coll de Triador (2.140 mts), girar cap el Collet, pujar el Montsent de Pallars (2.883 mts), baixar fins el Refugi Colomina (2.415 mts) i fer nit allà. El dia següent pujar fins el Pic de Peguera (2.942 mts), baixar per la pleta de l’estany de Monestero fins el Refugi d’Ernest Mallafré (1.890 mts) i des d’allà fins Espot (1.320 mts). Un cop a Espot ja em buscaria la vida per tornar a Estac.
Una ruta ben maca entre els punts extrems de la carena axial que delimita els Pallars i que formen la vall d’Àssua pel Sobirà i la vall Fosca pel Jussà.
Surto de casa ben d’hora. Arribo a Estac i truco a la Colomina per reservar plaça i preguntar per l’horari aproximat des del Montsent fins el refugi. Plaça en tenen, però m’aconsellen que m’afanyi que no arribaré a l’hora de sopar, tot i que no els explico que surto d’Estac. Potser pensen que surto des de Llessui, encara més a prop. Els faig cas i començo fort. Les vistes són espectaculars tot pujant i m’animo

Estac a lesquerra, una mica més amunt Tornafort, el port del Cantó i al fons el Cadí

Estac a l'esquerra, una mica més amunt Tornafort, el port del Cantó i al fons el Cadí

Abans darribar al cap de la Muntanyeta, la plana de Peramea i Montcortés, Collegats, Pantà de Sant Antoni, pantà i pas de Terradets divisori entre els Montsecs dAres i de Rúbies, al fons la serra de Montroig

Abans d'arribar al cap de la Muntanyeta, la plana de Peramea i Montcortés, Collegats, Pantà de Sant Antoni, pantà i pas de Terradets divisori entre els Montsecs d'Ares i de Rúbies, al fons la serra de Montroig

Potser una mica massa i tot m’animo. Des d’Estac fins el Tuc de la Cometa hi ha més de 1.200 metres de desnivell, i tot hi haver-hi una pista fins els 1.900 mts, vaig fent drecera. Tanta que abans d’arribar en aquesta alçada m’aturo per fer un mos i no puc arrancar. O el menjar se m’ha fotut de costat o tinc una bona “pàjara”. El cas es que m’estic allà tirat a l’herba, al costat del Torrent Gros, una bona estona incapaç de moure’m. Potser més d’una hora i tot. He perdut molt de temps. Em recupero i, finalment, arribo al Tuc de la Cometa des d’on hi ha unes precioses vistes cap a Llessui i, al fons, el Sotllo, el Verdaguer i la Pica.

Des del Tuc de la Cometa, vistes cap a Llessui i, al fons, pics del Sotllo, Verdaguer i la Pica

Des del Tuc de la Cometa, vistes cap a Llessui i, al fons, pics del Sotllo, Verdaguer i la Pica


Sense perdre temps baixo cap a la pista que uneix Espui i Llessui, a l’alçada del Bony del Tomborí, entre les instal·lacions de l’abandonada estació d’esquí de Llessui. Amb aquest antecedent, aprofito per fer fotos a la vall del costat, la Vall Fosca, i la serralada on era prevista llavors la construcció de l’estació d’esquí.
Vall Fosca: Tossal de la Costa, pic de Llena i Pic de Filià l'any 2005

Vall Fosca: Tossal de la Costa, pic de Llena i Pic de Filià l'any 2005

Poble de Cabdella, a lesquerra serrat dEscoberts i Pic Llena al fons, a la dreta Pic Fitero en primer pla i després el Pic Filià, límits de lestació en projecte

Poble de Cabdella, a l'esquerra serrat d'Escoberts i Pic Llena al fons, a la dreta Pic Fitero en primer pla i després el Pic Filià, límits de l'estació en projecte


L’esclat de la bombolla immobiliària, única forma de fer un negoci de les estacions d’esquí petites, ha trinxat la muntanya i ha abandonat el poble d’Espui.
La vergonya de Fadesa. Podeu situar les torres a les anteriors fotos, abans de la seva construcció. Foto extreta de nevasport.com

La vergonya de Fadesa. Podeu situar les torres i les pistes a les anteriors fotos. Foto extreta de nevasport.com


Ja s’ho faran, els de Fadesa i els que van creure en ells, administracions i veïns. La llàstima és que això servirà de poc, no n’aprendrem.
Bé, on érem? ah, sí, baixava cap a la pista i un cop arribats al Coll de Triador ja era tard per intentar el Montsent de Pallars. Així doncs, baixo una mica cap a la cambra d’aigües de Capdella i des d’allà prenc el carrilet fins l’estany Gento. Hi ha unes magnífiques vistes cap allò on m’adreço.
Cambra daigües en primer pla, al fons primer la Pala pedragossa de Llessui i el Pic Fosser, al fons els pics dEstany Tort, Vidal, de Mar i de Peguera

Cambra d'aigües en primer pla, al fons primer la Pala pedragossa de Llessui i el Pic Fosser, al fons els pics d'Estany Tort, Vidal, de Mar i de Peguera


Faig el camí sense trobar-me ningú fins la baixada cap a l’embassament de Sallente, que és totalment buit. Molta gent puja amb el telefèric i baixa caminant per la ziga-ziga que du fins l’embassament. A l’arribar a l’estany Gento penso que ja hi sóc, però encara hi ha un desnivell d’uns 300 metres fins el refugi que, cansat com estava, se’m fa coll amunt. Arribo una mica abans de l’hora de sopar. Dutxa ràpida i sopar merescut. Parlo amb uns bascos ben trempats mentre menjo i després m’entretinc tot escrivint un diari de l’etapa. Al meu costat un parell de famílies amb nens la fan petar. Els adults beuen cubates de whisky amb taronja. Se n’ha de ser molt, d’animal per pujar tot d’ampolles de refresc i de licors fins un refugi. Què potser pensen emborratxar-se allà?. On aniran demà?. Què hi duen a les motxilles? Quan els hi pesaran?. No ho sé i tampoc no els hi ho pregunto. Són d’aquelles coses que mai espero trobar-me a un refugi, i menys encara en pares de família amb nens. Coi, no és el mateix dur una petaca petita, com hem fet en les sortides a repartir entre molts, que dur-se ampolles de 2 litres de plàstic i ampolles de whisky de vidre per a 4. Acabo d’escriure al diari i me’n vaig al llit un xic preocupat per com m’ho faré l’endemà per anar des d’Espot fins a Estac, on tinc el cotxe.
Un altre dia ho explicaré. Salut!

Anuncis

One response to “Travessa en solitari

  1. Retroenllaç: 2a etapa: Sentís – Espot « Pass’Aran – Pedals de foc

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s