Primer tastet: Carros de foc (1a part)

Abans de res recordaré la primera ruta circular que vam fer l’any 2005, entre els dies 28 de juliol i l’1 del mes d’agost concretament, en Xavi, en Gaspar, en Patxi i jo.

El Patxi el coneixia mitjançant la meva companya. Ella i la d’en Patxi, van treballar juntes durant uns anys. A banda de trobades puntuals, havíem fet una ruta ben maca per les muntanyes d’Andorra, on també va venir el Juanma. Al Xavi i el Gaspar els vaig veure un parell o tres de cops abans de sortir cap el Pallars per a fer els Carros. El Patxi era una mica qui feia l’enllaç entre tots, perquè el Gaspar i el Xavi tampoc no es coneixien gaire. Vam començar com uns desconeguts, i vam acabar com uns bons amics.

Sortírem de Badalona de bon matí i arribaren al migdia a Espot. Aparcàrem al pàrquing del Prat de Pierró i vam començar la ruta. L’itinerari el teníem clar:

1er dia: des del refugi d’Ernest Mallafré fins el refugi de Saboredo.
2on dia: des del refugi de Saboredo fins la Restanca.
3er dia: de de la Restanca fins el refugi d’Estany Llong.
4t dia: des d’Estany Llong fins el refugi de Josep Maria Blanc
5è dia: tanquem el cercle tot tornant des de Josep Maria Blanc fins el refugi d’Ernest Mallafré.

El primer dia va ser tranquil, una mica xafogós- això ho fa haver de començar a caminar el migdia – i per acostumar-se a dur pes a l’esquena. Coneixia el recorregut des d’Ernest Mallafré fins el port de Ratera, la baixada fins a Saboredo el camí era una mica perdedor, però no ens va costar gens arribar-hi. El refugi de Saboredo és petit, massa petit considero per absorbir la gentada que fa els Carros, però conserva aquell romanticisme dels refugis de muntanya que s’ha anat perdent tot convertint-se aquests en veritables hotels.
L’endemà la ruta començà amb una bona pujada al coll de Sendrosa i després un camí fàcil però perdedor fins el refugi de Colomers. El ritme va ser bo i arribarem ràpid. Paradeta, fotos i anem cap el port de Caldes.

Lac Major de Colomers

Lac Major de Colomers

Pugem el port de Caldes. A l’arribar fa molt de vent, busquem un lloc per arrecerar-nos i fer un mos. Baixem una mica, massa com després comprovarem. Són antològiques les estovalles que va treure el Xavi, semblaven d’un pic-nic al camp, que no pas d’anar a la muntanya. Quin tip de riure. Descansem, un xic massa de nou, i seguim la ruta. No mirem gaire el mapa, i les ullades que fem són per interpretar el mapa a allò que veiem, no pas per comprovar que la ruta que hem agafat és la correcta. La brúixola, ni mirar-la. Direcció? baixem cap a la vall. El nostre pitjor engany va ser quan ens començàrem a preguntar si aquell era el camí i veiérem de lluny la teulada d’un refugi. Ha de ser la Restanca. Però no, és clar, no ho era. Havíem d’haver anat direcció oest, no sud-oest. No havíem d’haver perdut tanta alçada de bon principi. Encara avui no entenc que vam fer. Perquè recordo perfectament que a dalt de tot del coll hi havia un rètol on hi deia: “Port de Caldes”, sinó estic convençut que el nostre error va ser des del Lac Major de Colomers que vam pujar al Port de Colomers, no pas aquell altre port el nom del qual estava escrit en el rètol que guardo a la memòria. És l’única explicació de la ruta que vam fer, perquè arribàrem al refugi de Ventosa i Calvell (el refugi que vèiem de lluny) pels estanys de Colieto. Ja us podeu imaginar com ens vam quedar a l’assabentar-nos de l’errada. Quan ja pensàvem que hi érem, quan feiem torns per la dutxa, encara ens quedaven més de 2 hores per arribar al final. Dues hores i el temps que es girava tot amenaçant pluja. Pluja que va aparèixer quan baixàvem el Coret d’Oelhacrestada, tot i que amb poca intensitat comparat amb l’aiguat que va caure durant tota la nit. L’esforç d’aquell dia ens va cremar bastant i va deixar la seva empremta en els peus d’alguns, sobretot del pobre Xavi, el qual també havia quedat una mica tocadet psicològicament: havia fet aquella etapa l’any passat, però no recordà el camí, tot i que sí s’en recordà – ho tenia ben present- que havia plegat perquè un company va dir prou. Però no hi ha res que un bon sopar, unes bones fregues amb alcohol de romaní i la bona companyia no arregli.

L’endemà ens aixecarem tots amb forces suficients per iniciar l’etapa que senyalen com més llarga i dura: de la Restanca fins el refugi d’Estany Llong, tot pujant pel collet de Contraix. Fins el refugi de Ventosa i Calvell no vam tenir cap problema, poques hores abans havíem fet el camí a la inversa. Igualment cap problema fins el peu del coll de Contraix.

Collet de Contraix

Collet de Contraix

Salvar els 500 metres, aproximat, de desnivell del coll no van resultar tan difícil ni cansat com esperàvem, tot i que caminar per aquells enormes blocs de pedra era feixuc. A mi em van fotre bé l’empenya pel fregament de la bota, un xic rígida potser i el mitjó. Una mica de vaselina i au. El que sí va ser complicat, ja ho assenyalen bé les guies, va ser trobar el camí que ens dugués cap a la vall. Sort d’una gent que trobàrem que duien GPS, perquè ja ens tornàvem a encigalar. El fregament a l’empenya em molestava força si anava frenant a la baixada, així que vaig decidir fer via i tirar pel recte: quan abans arribi, menys mal en farà.

Baixada cap lestany Llong, Pic de Subenuix al fons

Baixada cap l'estany Llong, Pic de Subenuix al fons

Com el camí de baixada ja era força fressat i sense pèrdua, vaig baixar com una bala cap el Refugi de l’Estany Llong, on vaig arribar ben d’hora per fotre’m una merescuda dutxa que el dia anterior vaig haver de fer a corre-cuita, atès que vam arribar quan tot just posaven el sopar a taula. Només faltaven 2 jornades, les quals explicaré en un altre post.

Advertisements

One response to “Primer tastet: Carros de foc (1a part)

  1. Retroenllaç: Segona etapa Cavalls del Vent « Pass’Aran - Pedals de foc

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s